|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
CAN ROSCADA
(Vilobí)
Des de 1998, és la seu de la Casa de Cultura i Biblioteca Municipal.
Pel tipus de construcció, pels materials i per la tipologia, l'edifici
pot datar del segle XVIII. No obstant això, la primera referència
d'aquesta casa és de quan s'hi van instal·lar la família
Negre, a mitjan del segle XIX. Des d'aleshores, i fins a la Guerra Civil,
va ser hostal i botiga. |
| |
|
|
SANTA
MARGARIDA (Vilobí d'Onyar)
Sortint de Vilobí direcció sud, a poc més d'un quilòmetre,
passant camps i masies i creuant l'eix transversal per un pas elevat,
es troba l'ermita de Santa Margarida. És una capella de tradició
romànica, de forma rectangular, sense absis diferenciat i amb una
sola nau. La primera dada documental ens remet a l'any 1290.
La façana va ser refeta al segle XVII; té una porta d'accés
adovellada i un petit campanar d'espadanya. El porxo és de la mateixa
època. Des del segle XVI, albergava un magnífic retaule
gòtic que, per a una millor protecció, es traslladà
a l'església parroquial a principis del segle XX, però fou
destruït l'any 1936. L'altar va ser consagrat l’any 1962 i
és obra de l'escultor gironí Francesc Torres Monsó.
|
| |
|
 |
ERMITA DE SANT LLOP (Sant Dalmai):
L'accés es pot fer per un camí que passa per davant de
l'església de Sant Dalmai i s'enfila pel turó. L'ermita
conserva l'estructura de planta rectangular amb un absis semicircular
a la capçalera. La volta lleugerament apuntada deixa veure les
empentes de l'encanyissat utilitzat en la seva construcció que
podria ser dels segles XII-XIII. No se sap quan s'hi va abandonar el
culte.
A mitjan segle XIX s'hi va construir, aprofitant en part el campanar
d'espadanya, una torre o talaia de rajola, que va fer funcions de torre
de comunicacions de telegrafia òptica de la línia militar
de Barcelona-França i es va envoltar d'una fossat, deixant una
plataforma semicircular davant de l'antiga entrada de la capella.
|
| |
|
 |
CAPELLA DE NOSTRA SENYORA DE LES FONTS ( Salitja)
Es troba aproximadament a un quilòmetre del nucli de Salitja.
És un edifici senzill, d'una nau i absis semicircular, amb
la teulada a vessants laterals. La porta és adovellada de mig
punt, per sobre un petit ull de bou i un campanar d'espadanya. Adossada
al mur de migdia, una petita sagristia. Per les seves característiques
arquitectòniques i ornamentals, cal situar-la al segle XVII.
Està dedicada a la Mare de Déu de les Fonts i és
invocada amb motiu de grans sequeres o inundacions i també
per guarir malalties. L'advocació va lligada a la font
que raja arran mateix i que es recull en la petita bassa que es va
restaurar l'any 1995, d'acord amb els corrents arquitectònics
actuals.
Com en tants cultes, no podia faltar-hi la llegenda. S'explica que un
bou de can Rata cada nit s'escapava i sempre el trobaven al mateix lloc,
a prop del brollador d'aigua. Un dia varen decidir burxar a terra i
van trobar una imatge de la Verge. La van portar a l'església
parroquial i misteriosament va desaparèixer i novament el bou
la va trobar a la font i, així, tres vegades, fins que el salitgencs
van entendre que havien d'erigir una capella en aquell lloc.
|
| |
|
| |
ERMITA DE SANT LLOP (Sant Dalmai):
L'accés es pot fer per un camí que passa per davant
de l'església de Sant Dalmai i s'enfila pel turó. L'ermita
conserva l'estructura de planta rectangular amb un absis semicircular
a la capçalera. La volta lleugerament apuntada deixa veure
les empentes de l'encanyissat utilitzat en la seva construcció
que podria ser dels segles XII-XIII. No se sap quan s'hi va abandonar
el culte.
A mitjan segle XIX s'hi va construir, aprofitant en part el campanar
d'espadanya, una torre o talaia de rajola, que va fer funcions de
torre de comunicacions de telegrafia òptica de la línia
militar de Barcelona-França i es va envoltar d'una fossat,
deixant una plataforma semicircular davant de l'antiga entrada de
la capella.
|
|
|
|
|
|
|
|
|