Dels orígels del poble, poca cosa se'n sap, però
tradicionalment s'han apuntat tres hipòtesis, totes elles inversemblants.
La primera hipòtesi situa l'origen de Viladrau a l'època de la Reconquesta, amb
la fundació de la capella de Santa Maria de Puigdot pels voltants del sot de
Gèmena on resten runes no estudiades.
La segona ens proposa cercar l'origen en la gent fugitiva de Vic que escapava de
les amenaces de Felip V.
La tercera hipòtesi ubica un antic poblat on hi havia el mas de Sant Martí Vell,
situat als Bachs de l'Estrany.
Encara hi ha una llegenda popular, embellida en l'obra poètica de Guerau de
Liost, que proposa cercar l'origen del poble en set lapidaris romans que
extreien ametistes del Montseny.
Cada cop però, es creu amb més fermesa que Viladrau sempre ha estat ubicat al
mateix lloc. La parròquia de Sant Martí ja esmentada l'any 898.