Vilafreser és un nom compost de la paraula llatina villa, i de la germànica Fride, (pau) llatinitzada més tard en la forma Fredarius. Significa, per tant, poble de pau. Així es troba en documents dels anys 957 i 982. Se suposa que aquests paratges van ser colonitzats per un propitetari d'origen germànic anomenat Fride, que va donar lloc al nom de Vila Fride, del qual es deriva l'actual de Vilafreser. Juntament amb St. Esteve de Guialbes i Olives, no formava part de l´antiga baronia de Vilademuls, però ara tots tres pertanyen al mateix municipi. Està situat al límit sud-est de la comarca del Pla de l'Estany, dista uns 16Km de Girona, està a 115 metres sobre el nivell del mar i té una població de 102hab. (1993). (L´any 1975 en tenia 136).

ESGLÉSIA PARROQUIAL

Un document de l'any 1058 fa esment d'aquesta església, i el segle XIV figura entre les parroquials. La portada és d'arc de mig punt amb elements de transició: segles XIII-XIV.

Interior. Té els arcs apuntats amb creueria d'estil gòtic, dels segles XIII-XIV. La nau apareix ampla i espaiosa. L'absis és exagonal. El de l'església primitiva va caure per l'acció dels terratrèmols de la primera meitat del segle XV, concretament dels anys 1427 i 1428 els quals van destruir, entre altres edificis, l'església del monestir de Banyoles i que van afectar particularment la zona d'aquesta població i dels seus voltants; l'actual absis va ser construït el segle XVIII. Sobre la llinda de la porta d'entrada a la capella del Santíssim hi ha la següent inscripció: "ANY 1734 OBRERS DESPRES DE RENART ERAN GRAU Y PUIG, DOCTR BONY RECTR AUTEM"; és a dir: "Any 1734. Obrers despres de Renart eren Grau i Puig. I el Rector era el Doctor Bony".

Restauració del temple. L'estat actual de l'interior del temple es deu a la restauració realitzada pels feligresos sota el guiatge del seu rector, Mn. Modest Prats, l'any 1980. Abans, el paviment era molt deteriorat i les parets, enguixades. Es van netejar els murs, es va pintar el sostre i es va pavimentar el sòl. Ara apareix un recinte auster, agradable i acollidor.

Capella del Santíssim. No era cap capella, sinó un local de mals endreços. En l'esmentada restauració es va disposar de la forma actual.

Imatge de Sant Sadurní. És el patró de la parròquia. L'escultura és posterior al 1939. Antigament, a l'absis hi havia un retaule barroc dedicat al Sant, construït els anys 1755 al 1769; però va ser destruït el 1936. Sant Sadurní va cristianitzar amb la seva predicació la ciutat de Tolosa (França) on, segons la tradició, va morir màrtir l'any 251; el seu culte es va estendre a Espanya en l'època visigòtica i el seu nom figurava en tots els calendaris mossàrabs.

Capella de la Marededéu del Roser. És al costat esquerre de l'esglesia. La imatge és bonica, feta als tallers d'imatgeria d'Olot als voltants de l'any 1940.

LA TORRE

Està situada en una vall, enmig d'un camp, a prop de la carretera que condueix al veinat de Perles. Les seves dimensions són de 5 x 5'5 metres de costat i 18 d'alçària, amb construccions modernes adossades als seus murs. Té espitlleres i diverses finestres tipíques d'aquestes construccions. Les seves característiques fan pensar que era una torre senyorial construïda en l'època tardana del romànic, cap al segle XIII. Cal tenir present que aquest tipus de torre, de tradició romànica, fou, al seu torn, un precedent de les torres clararament gòtiques o renaixentistes, com la torre Quarantella de Vilademuls. Normalment les torres de defensa se solen trobar en llocs elevats per dominar un panorama extens i defensar-se millor dels possibles enemics; però també se n'edificaven a les valls per tenir més seguretat davant de bandolers i en cas de guerres, tan freqüents en els segles passats. La gent diu que, més tard, rebia els senyals que hi enviaven des de la Torre Fellines.

CAPELLA DE SANT LLORENÇ DE PERLES

A la part de darrere de can Pagès es conserven la porta d'entrada i l'absis exterior de la capelleta romànica de Sant Llorenç adossada a l'edifici. Es pot datar del segle XII. L'any 1376 Guillem Bernat de Perles, beneficiat de la catedral de Girona, féu un llegat de 100 sous a Sancti Laurentii de Perlis per reparar la coberta i altres necessitats de la capella. Aquest és el primer esment que tenim del nom de la capella. L'any 1969 la volta va caure i va ser substituïda per una solera. El teulat es va reparar el 1992. Ara, els baixos serveixen de magatzem, i la part superior, de graner.

TORRE FELLINES

Esta situada sobre un turonet al costat esquerre de la carretera N II en direcció a Figueres a l'altura de la cruïlla que va a Sant Esteve de Guialbes. És una torre de defensa més moderna que d'altres: tot fa pensar que és del segle passat. De fet, la gent del país diu que va ser construïda pels carlins i que era utilitzada per ells durant les guerres que porten el seu nom.

VEÏNAT DE VIELLA

Capella de Sant Pere. S'arriba al Veïnat de Viella passant per Olives. Allà hi trobem la casa Joanmiquel i les cases Rosselló i Corretger, que s'incorporaren al patrimoni del marquès de Camps i que després passaren a la Baronia de Quadras en casar-se amb el baró la senyora Pilar de Camps i de Casanovas a la qual pertanyia l'herència. Les dues últimes són deshabitades i enderrocades. Situada a la banda meridional d'aquestes i un xic separada d'elles, hi havia una capella romànica, la primera referència de la qual és de l'any 1276. Tenia uns deu metres de llargaria i uns cinc d'amplària. La portada era dovellada amb doble arc, l'absis, semicircular i la volta, apuntada. Davant la façana hi havia una escalinata i un petit cementiri. A sobre, s'aixecava un campanar d'espadanya amb dos finestrals. Les persones que el 1920 tenien 10 anys, no recorden que s'hi fes cap aplec, ni tan sols que s'hi celebrés la santa Missa; sinó només que els veïns s'hi reunien alguna vegada per resar el Rosari. En aquelles dates, era totalment abandonada i, uns anys més tard, va caure el tram de volta mes a prop del presbiteri. L'hereva del baró de Quadras resident a Sevilla, a la qual va correspondre la finca, va fer-la enderrocar totalment l'any 1991 i en va vendre les pedres de més valor a un senyor d'Hostalric; les altres romanen al mateix lloc cobertes d'herbes i de bardisses.