 Vilademuls
és situat al cim d'un turonet a uns 120m
sobre el nivell del mar, té 62hab (1993),
(el 1975 en tenia 106), és el cap d'un
municipi de 62,08Km.2- un dels més grans de
la província- i constitueix el límit
oriental de la comarca del Pla de l'Estany.
Dista 23 km de Girona i 17 de Banyoles. Al
s.XII pertangué als Vilademuls i era una
baronia que estava dintre la demarcació del
comtat de Besalú. Vilademuls, per matrimoni
de la seva hereva Maria de Vilademuls i de
la Roca amb el comte d'Empúries, estigué
sota el domini de la casa d'Empúries, però
aquesta situació va durar poc, perquè molt
aviat va passar als vescomtes de Rocabertí,
després comtes de Peralada, també
descendents dels Vilademuls, fins a
l'abolició de les senyories (s.XIII-XIV).
Vilademuls dónà a la Pàtria eclesiàstics i
militars il·lustres, entre els quals
sobresurt Berenguer de Vilademuls,
arquebisbe de Tarragona el segle XIII. Una
de les seves decisions més importants és que
va manar que les cròniques es datessin a
partir del naixement de Crist, i no segons
la cronologia dels reis de França. Al s.XVII
era del comte de Peralada i formava una
batllia, és a dir, un territori administrat
pel delegat d'un senyor, en nom del qual
exercia una jurisdicció reial o baronial i
la representació dels drets de caràcter
econòmic. Vilademuls és el cap d'un municipi
que consta de 12 pobles. Tots, llevat de
Vilafreser, Olives i St Esteve de Guialbes,
formaven la baronia de Vilademuls. Als
Països Catalans, des del segle XIII, baronia
designava tot territori d'una certa extensió
governat per un baró. L'ordre descendent
dels títols nobiliaris és el següent:
príncep, duc, marquès, comte, vescomte i
baró.
LA CASA DE LA VILA
És dels anys 1924-1925, obra de
l'arquitecte Blanc, de Girona, i constituïda
essent l'alcalde el senyor Miquel Viader
sobre una part de la casa Martí, abans casa
Pols de Vilademuls. Té un aspecte majestuós
i apareix àmpliament capacitada per complir
les seves funcions. L'any 1993, el
consistori, presidit pel senyor Joaquim
Mercader, va ordenar la realització d'una
reforma radical del seu interior. Les obres
van començar el mes d'abril, es van acabar
el mes d'octubre del mateix any i el conjunt
es va inaugurar oficialment el 5 de novembre
de 1994. D'aquesta manera, reunia millors
condicions per a efectuar-hi degudament les
festions municipals. Sobre la porta de la
sala de sessions, l'any 1982, l'alcalde, el
senyor Ferran Viader, hi féu pintar els tres
principis proposats pel jurista Ulpià (s. II-III)
per aconseguir una agradable i segura
convivència ciutadana: "Honeste vivere
= viure honestament. Alterum non laedere
= No fer mal als altres. Suum cuique
tribuere" = Donar a cadascú el que és
seu.
La primera acta del llibre més antic que
es conserva a l'arxiu municipal és del 2
d'abril de 1861. Fa referència a la presa de
possessió del suplent del jutge de pau. En
aquella ocasió, l'alcalde era el senyor
Bonaventura Sarquella, i els regidors: Jaume
Bataller, Josep Vila, Jaume Vicens, Pere
Miva, Bonaventura Coll i Josep Geli.
EL CASTELL
El poble va adquirir categoria civil i
militar quan el compte de Besalú, Guillem II,
va construir el catell a la part alta, a la
primera meitat del segle XI per defensar-se
del compte de Barcelona, Ramon Berenguer I,
que també en va construir un a Sant Esteve
de Guialbes. La torre gran del castell
s'aixecava on és ara el Corder, o sigui,
casa Martí, antiga casa Pols de Vilademuls,
a favor de qual l'establiren en el segle XIV
per un cens anual d'un parell de coloms. Fou
castell termenat, és a dir, amb jutge i dret
de forca. Es creu que amb el temps va sofrir
un procés d'enrunament o que va ser
enderrocat. El segle XVI les seves pedres
van servir per reedificar l'església i
algunes cases del poble. Actualment no en
queda pràcticament res.
MONUMENT A LA
PAGESIA
La parròquia i l'Associació d'Amics de
Josep Pla van organitzar un homenatge a la
pagesia a través de l'il·lustre escriptor
empordanès. Un record d'aquelles jornades és
el petit monument a la pagesia catalana
situat al defora, al costat dret de l'absis
de l'església. És obra de la escultora
olotina Rosa Serra. Hi ha una placa que diu
"Homenatge a la pagesia a través de
Josep Pla i els pagesos", l'edició de
la qual va ser possible gràcies a la
col·laboració de la familia Pedret.
L'ESGLÉSIA
Absis del Temple. El
temple primitiu era Aadossat al castell i va
ser construït per Ramon Arnau i la seva
esposa Eldiardis en els segles X-XI. El van
dedicar a Sant Joan Baptista i l'any 1053 el
van cedir al bisbe de Girona, Berenguer
Wifred. La forma actual de l'església data
de la segona meitat del segle XVI. És el
resultat de la reconstrucció de la primitiva
capella. Amb les pedres del castell es va
reedificar l'església i es van construir la
rectoria i altres cases.
Portal de l'Església. La
façana apareix com la part més noble del
temple. És adornada amb un elegant portal
d'estil gòtic emmarcat amb un regruix tallat,
que s'acaba amb un rostre d'home en un
costat i un de Bona a l'altre. A la pedra hi
ha la següent inscripció: "Orate pro
invicem ut salvemini IA. V. C." (Reseu
els uns pels altres, perquè sigueu salvats).
"Rehedificatum fuit hoc templum anno
Domini 1560" (Aquest temple va ser
reedificat l'any del Senyor 1560). A la
llinda d'una finestra del terrat de la
rectoria hi ha la inscripció: "loannes
Rector 1570". (Cal advertir que aquesta
pedra es va trobar abandonada als baixos de
la casa i que mossén Josep M. Jorda en fer
la restauració dels anys 1977-1980 la va
col·locar al lloc actual). El portal de
l'església és el símbol del pas de la terra
al cel, de la vida terrenal a la celestial;
per això molts són autèntiques obres d'art i
ordinàriament a la seva llinda hi ha gravada
una frase que fa referència a aquesta idea.
En el nostre cas és: "Reseu els uns pels
altres perquè sigueu salvats".
Finestral de la
Façana. Sobre la porta hi ha un
finestral allargat amb arc de mig punt, que
il·lumina l'interior del temple.
El Campanar.
La part superior de la façana es tanca amb
una espècie de campanar d'espadanya, que va
ser ampliat amb una construcció rectangular
a la part oriental, i amb una piràmide com a
acabament a la part superior. Així esdevé
una magnifica talaia des d'on es pot
contemplar un bellíssim panorama. A la
segona meitat del segle XVIII, s'instal·la
el rellotge públic en el sector oriental.
Per allotjar-lo, es va construir un cos, el
qual va ser eliminat en l'última restauració
realitzada els anys 1977-1980, essent rector
de la parròquia el doctor Josep M. Jordà. El
rellotge es va col·locar a la primera sala
del museu rural. La part superior del sector
de ponent no és una addició, sinó
l'acabament del contrafort del mur de
l'edifici.
 Campanes.
Hi ha dues campanes. La petita és en un
campanaret inaccessible, que apareix com un
afegitó sobre el teulat i es de suposar que
va ser contruït quan es va col·locar el
rellotge. Aquesta campana petita no va ser
destruïda durant la revolucio del 1936-39,
i, per tant, es pot suposar que data del
temps de la construcció del seu campanaret.
Quan funcionava el rellotge, tocava els
quarts. Al campanar hi havia altres dues
campanes, les grosses, als finestrals de la
façana, que van ser despenjades i foses en
temps de l'esmentada revolució. La grossa
actual, que tocava les hores, va ser
batejada amb els noms de Maria del Roser i
del Collell i de Sant Joan, el 26 d'octubre
de 1964. És molt antic l'ús de les campanes
en els temples cristians, i les seves
funcions, diverses. Les més importants són
reflectides per uns versos llatins que,
traduïts, diuen així:
Dono lloança al Déu vertader,
crido el poble,
convoco el clergat,
ploro els morts,
esquivo les tempestes
i dono lluïment a les festes.
Conjunt de
l'interior del Temple. L'interior
del temple és d'estil romànic. Abans de
l'última restauració dirigida per
l'arquitecte Joan M. de Ribot, tot el
recinte era enguixat i emblanquinat. Les
obres van fer relluir les pedres originals
de color gronenc, que, amb la llum dels
focus, prenen un to càlid i vibrant. Això,
juntament amb la decoració que hi saben fer
les senyores del poble, fa que el recinte
sagrat prengui un ambient de recolliment i
de pregaria difícil de superar.
Absis. L'absis és
d'estil romànic. Al centre hi ha un
finestral allargat de mig punt, un xic
descentrat. En el quart d'esfera de la
volta, hi figurava una pintura, d'escàs
valor, que representava sant Joan Baptista,
patró de la parròquia. En l'esmentada
restauració es va eliminar i va quedar en
l'estat actual.
Capella lateral esquerra.
En aquesta capella hi havia una porta que
donava accés a la sagristia, que era un cos
d'edifici adossat a l'absis, com es pot
apreciar per defora. També hi havia la
trona. En l'última restauració es va
enderrocar la sagristia i es va treure la
trona, perquè ressaltessin amb més puresa
els elements d'estil romànic de l'interior i
exterior del temple.
Pila Baptismal. En
aquesta mateixa capella, hi trobem la pila
baptismal. És de pedra tallada d'estil gòtic.
 Imatge
de la Verge. A la paret podem
contemplar una petita imatge de la Marededéu
del Roser d'estil barroc. En temps de la
revolució del 1936-39, la van ficar en un
pou per salvar-la de la persecució, després
es va recuperar i es va restablir al culte.
Altar. Al mateix temps,
en la citada restauració, es va elevar un
graó el presbiteri amb pedra brunyida de
Figueres i s'hi va col·locar un altar nou de
pedra picada de Girona.
 Minimuseu
a l'Absis. Amb la darrera
restauració es va descobrir al costat dret
de l'absis una espècie d'armari. Allí es van
col·locar les poques joies de la parròquia,
entre les quals figura un reliquiari de Sant
Marçal de Quarantella, es va tancar el petit
recinte amb una porta de vidre reforçada amb
una reixa i s'hi va instal·lar un llum per
posar de relleu les peces guardades al seu
interior.
Creu del Prebisteri.
Presideix l'església una preciosa creu de
fusta daurada d'estil renaixentista, molt
treballada i carregada d'adornaments. A la
part frontal hi ha el santcrist i a la de
darrera, la Marededéu. També els fidels la
van salvar de la persecució del 1936-39
amagant-la en un lloc secret. Són tresors
que el poble aprecia amb gran afecte.
Capella del Santíssim.
La diferència més notable entre les dues
capelles del presbiteri és que a la del
Santíssim hi ha un finestral allargat d'arc
de mig punt.
 El
Sagrari. El sagrari es majestuós,
d'estil renaixentista; però no és antic,
sinó de després de l'any 1939. Procedeix
d'un convent de religioses que van
regalar-lo al rector i ell a la parròquia
amb motiu de la restauració del temple.
Capella lateral
tapiada. Al mur lateral de la dreta,
aproximadament a l'altura de la meitat de
l'església, hi havia una capella semblant a
l'actual del Santíssim. Abans l'adornava un
quadre atribuït a Ribera que representava
Sant Francesc Xavier batejant, cremat durant
la guerra del 1936-1939. Al passadís central
de l'església hi ha quatre tombes; la que
correspon davant d'aquesta capella és la
gentilícia, de la casa Martí de Vilademuls.
Totes són tapades per la pavimentació de
l'any 1941. Cal fer notar que els actuals
rajols del paviment són fets a mà i regalats
per la rajoleria de Terradelles, propietat
de Francesc Font Bartrina i del seu fill
Aleix, tancada l'any 1958 i, actualment,
desapareguda. En l'esmentada restauració es
va tapiar aquesta capella per donar més
unitat al cos del temple medieval.
Ossera de Saurina de Cervelló.
En aquest mateix mur podem contemplar
l'ossera de Saurina de Cervelló, esposa de
Guerau de Rocabertí, senyor de Vilademuls.
La inscripcio diu: "III Nonas septembris
anno Domini 1307, obiit Dna. Saurina uxor
nobilis domini Geraldi de Rupebertino":
("El 3 de setembre de l'any del Senyor 1307,
va morir la senyora Saurina, esposa del
noble senyor Guerau de Rocaberti.") Al
costat esquerre hi ha l'escut de Vilademuls
(un castell amb tres torres), i al dret, el
de Rocabertí (tres pals). Foren els ultims
senyors de Vilademuls. A la seva mort,
Vilademuls s'incorpora definitivament als
vescomtes de Rocabertí, més tard comtes de
Perelada.
 Imatges:
De sant Joan Baptista: Al mur de
sortida a l'esquerra hi ha Sant Joan
Baptista, el Patró de la parròquia. La seva
festa en el poble (la Festa Major) no se
celebra el 24 de juny, com correspondria,
sinó el dissabte i el diumenge abans de la
vigilia del Sant.
 De
sant Isidre: Al costat de
l'esmentada ossera hi ha sant Isidre
Llaurador, patró dels pagesos. La seva
imatge, juntament amb les altres, va ser
comprada als tallers d'imatgeria d'Olot
acabada la revolució del 1936-39.
 Del
Santcrist: És al mur dret de
sortida, ben accessible als fidels, perquè
li puguin donar una mirada i besar-lo en
sortir de l'església.
 De
la Marededeu del Collell: Al mur de
l'esquerra, en una petita fornícula, hi ha
la Marededéu del Collell.
Capella del confessionari.
La tapiada a l'altre costat era poc més o
menys com aquesta i a cada una hi havia un
altar. Aquesta es va conservar enguixada i
s'hi col·loca el confessionari. Sobre l'arc
hi figura la data d'abans de la darrera
restauració: "1690". Durant la revolució del
1936 s'hi obrí una porta perquè els carros
poguessin entrar a l'església, la qual va
ser convertida en pallissa.
El Cor. És una obra
discordant amb l'estil de l'església.
Segurament pertany a la segona meitat del
segle XVIII. El sostre és enguixat.
S'intentà fer relluir la pedra, però, en
comprovar que era de poca qualitat, es va
optar per deixar-lo enguixat i emblanquinat,
tal com és.
|
|
|
|
.... |
VISTA GENERAL
Es té esment del poble abans del segle XI, la qual
cosa indica que pot ser força més antic. Des del 992 apareix escrit en
els documents amb les grafies de Villa de Mulis, Villa de
Muls i Villa Mulorum, les quals transcrites al català
actual, es converteixen en VILADEMULS. Aquest nom ens suggereix el que
podria haver estat el negoci principal del primer nucli de població.
ESCUT
 Abans,
penjat a la paret blanca de l'escala de la Casa de la Vila, hi havia
l'escut de la baronia autoritzat pel Ministeri de Governació, després de
la consulta a la Reial Acadèmia d'Història, per decret de 12 de març de
l'any 1963 durant l'alcaldia del senyor Ferran Viader. Els elements més
importants del citat emblema són: d'atzur (color blau celeste), un
castell oberts d'or, que fa referència als antics senyors de Vilademuls;
de gules (color vermell), tres pals d'or carregats amb tres rocs d'atzur
cadascun, que recorden la noble família de Rocabertí, i la corona amb
pedres precioses, que significa la baronia. Amb l'última reforma l'escut
s'ha gravat al vidre de porta d'entrada i en una butaca de la sala de
sessions.
PÑAÇA DE CAN
MUNTANER
Algú ha definit Vilademuls com el poble de les
places. Entre petites i no tant petites, n'hi ha set. Segurament
trobaríem poques poblacions que, a proporció, en tinguessin tantes. Els
carrers i places van ser pavimentats pels veïns l'any 1980.
FINESTRES
ANTIGUES DE CAN FALGÀS I DE CAN GROS.
A can Falgàs, molt a prop de la Casa de la Vila, hi
ha dues finestres gòtiques sense cap inscripció. No gaire lluny, en un
altre carrer, hi trobem can Gros, una casa enrunada. Té dues finestres
del segle XVI. En una es poden llegir els anagrames de Jesús i de Maria
("IHS MA") i l'any "1515 GR": en l'altre hi ha una inscripció la segona
part de la qual diu: "INVIDIA COMES"; la primera part, experts
en epigrafia no l'acaben de desxifrar. Suposen que és l'abreviació de
les següents paraules: "Quando revirescaris". La interpretació
hipotètica que donen és: " En la prosperitat tindràs per companya
l'enveja". Probablement es tracta d'un senyor que s'havia enriquit, com
ho fa suposar el fet que es construís una casa, i volgué fer esmentar
l'esmentada màxima a la llinda d'una finestra del nou edifici. La porta
és dovellada i el conjunt correspon al segle XVI.
L'Arc i les restes de la muralla
El castell i la part superior del poble eren
fortificats amb una muralla. Podem contemplar algunes de les restes del
seu mur occidental en els fonaments de la rectoria i en els murs de
l'arc d'entrada, el qual, segons l'arquitecte Joan M. de Ribot i de
Balle, J.M. Nolla i J. Casas, pertany a l'època romana. Tindria, per
tant, uns 2000 anys. Altres especialistes opinen que, per les seves
característiques, pertany al segle XIII, època en què moltes poblacions
es reclogueren darrere les muralles. Antigament devia ser l'entrada del
poble que s'agrupava dalt del turó a l'entorn de l'església.
PLAÇA DEL Dr.
JOSEP M. JORDÀ
Abans de la darrera restauració, el cementiri estava
situat davant l'església. Va ser el mateix doctor Josep M. Jordà que va
promoure la construcció d'un nou cementiri, inaugurat i beneït el primer
de novembre, festa de Tots Sants, de l'any 1981, i va convertir l'antic
en aquesta magnífica plaça que l'Ajuntament li va dedicar el dia 28 de
març de 1991. Tant aquesta plaça com el nou cementiri són obra de
l'arquitecte Josep Ros i van ser costejats per la família Pedret. En
aquella data el cementiri va ser cedit a l'Ajuntament. Els anys
posteriors s'han enjardinat els voltants de l'església, perquè ressaltés
més la bellesa de la plaça i de la façana del temple.
MUSEU RURAL
L'esmentat rector (1975-1990) va destinar els baixos
de la rectoria a museu rural. La seva instal·lació va ser possible
gràcies a la col·laboraci6 del poble, a les aportacions de la senyora
Maria Quer, de Figueres, i a l'ajuda econòmica de la família Pedret.
L'Honorable Senyor Joaquim Ferrer, Conseller de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, el va inaugurar el dia 19 de desembre de 1987.
Una placa dóna constància que va ser visitat pel Molt Honorable Senyor
Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, el dia 16 de
febrer de 1991, i una altra, que ho va ser pel nunci apostòlic a Espanya,
Exm. i Rdm, Marius Tagliaferri, el 30 d'octubre de 1993.
Meitat superior de la la sala.
Aquest museu conté més de 500 peces que abans s'usaven en el món rural.
Els propietaris les van cedir perquè poguessin ser contemplades pels
visitants. Es dóna el cas que, actualment, moltes d'elles són una
autèntica novetat fins i tot per a alguns agricultors joves.
Meitat inferior de la sala. En el
fons es pot admirar l'antic rellotge del campanar. A la paret de la
dreta hi ha una placa que diu: "En jaume Quer i Fortunet, de
Figueres (1899-1979) va reunir aquesta col.leccio, donada l'any 1987 per
la seva filla Maria per a l'expressa creació d'aquest Museu, fet
realitat gràcies al treball i l'esforç del poble de Vilademuls, unit a
noves aportacions de veïns del poble i del seu entorn".
1a meitat de la 2a sala. Dalles,
falçs, falcons, fangues, grades, etc. estan exposats en aquesta saleta.
2a meitat de la 2a sala. A més
d'eines, hi ha tambe llibres i documents antics que es guardaven a les
cases.
PREMSA DE MOLí
D'OLI
És instal·lada al defora, davant la porta d'entrada
al museu. Servia per premsar les olives després de ser móltes. D'allà,
l'oli s'escolava a unes piques de pedra. Originàriament pertanyia a la
familia Martí de Vilademuls, després va passar a la família Colom, i
aquesta la va cedir al museu.
CASES DEL POBLE
Les cases habitades conserven, en general, la seva
estructura externa original, llevat d'algunes, que han estat restaurades
amb més o menys bon gust. A l'interior han sofert reformes d'ordre
pràctic realitzades pels seus propietaris.
EL MAS NOU
Fa anys que en el poble no es construeixen cases
noves. L'última es diu el Mas Nou, data del 1975, és propietat de la
família Pedret i és obra de l'arquitecte Josep Ros. Es un edifici gran,
voltat de jardins i situat en el lloc més elevat del poble. Té una vista
encantadora.
TORRE DESCALL o
TORRE QUARANTELLA
Es troba a uns 2 km. del poble, en el descampat, en
direcció al SE. És dels segles XV-XVI, construïda per la família Descall
vinguda de Galliners. També s'anomena torre Quarantella pel lloc on va
ser edificada. La portada i la torre són especialment importants. A
l'entrada es pot contemplar un pou de l'època. A la sala hi ha tres
llindes -la d'un armari i de dues portes- d'interès històric i
arqueològic obra d'un artista popular.
TORRE DE MONELLS
En els llibres d'història de la comarca es menciona
la Torre de Monells, situada al barri que porta el seu nom,
aproximadament a un quilòmetre del poble en direcció a Bàscara. A
l'angle esquerre de la casa hi havia una torre que devia tenir relació
amb la torre Descall o Quarantella. No se sap exactament quan va ser
destruïda la part superior que sobresortia a l'edifici actual; els
documents de l'època fan pensar que va tenir lloc durant la Guerra Gran
o del Rosselló (1793-1795) en el període en què el Fluvià constituïa la
línia divisòria entre l'exèrcit espanyol i el francés. L'any 1920 es van
construir el porxo i la galeria actuals davant l'antiga paret en la qual
es pot contemplar una majestuosa porta dovellada, que és l'accés
principal a la casa. La família de Monells van ser els battles
hereditaris de la baronia fins a l'any 1835.
ORATORI DE CAN
GUAPANOIA
 A
les envistes de can Guapanoia, a uns cinquanta metres a la dreta del
camí, enmig del camp anomenat pels seus propietaris l'Oratori, hi ha un
pedró d'uns dos metres d'alçària sobre el qual s'eleva una creu de pedra
amb el santcrist. En una de les pedres es pot llegir: "ORA TORI DE
CALL 1707" . Es un signe religiós per demanar la benedicció divina
sobre els camps i el treball: que, per mitjà de la creu, Déu allunyi les
pedregades i la sequera, i concedeixi bones collites als pagesos. La nit
del 8 de febrer de 1939, l'última abans d'entrar els nacionals al poble
en la guerra civil de 1936-39, va ser enderrocat; el mes seguent va ser
reconstruït amb els mateixos elements anteriors.
ARROSSADA
POPULAR
El poble celebra dues festes en honor de sant Joan
Baptista: la del seu naixement, el mes de juny, i la de la seva
degollació, el mes d'agost. En aquesta, el dissabte abans, els homes i
les dones preparen l'arrós i es fa la tradicional arrossada popular en
la qual participen els veïns i els parents en un clima alegre i
familiar, i el diumenge es celebra la Missa solemne en honor del Patró
de la parròquia.
LA PROCESSó DE
CORPUS
Corpus, juntament amb el Dijous sant, sant Joan
Baptista i Nadal, és una de les festes que se celebra amb més solemnitat
en el poble. Cada any experimenta un major increment tant en la bellesa
i originalitat de la cerimònia, com en el nombre de visitants que
acudeix a l'església i participa en la processó.
ROMERIA AL
SANTUARI DE LA MARE DE DEU DEL COLLELL.
Segons una tradició, mentre la gent ballava en una
festa de Bàscara, va caure un corb mort al mig de la multitud i va
infectar tota la contrada de la pesta bubònica. A Besalú va causar 120
víctimes i a Banyoles, 200 (en aquella data Banyoles tenia 3.000
habitants). Això succeïa l'any 1652. L'any següent la malaltia va delmar
la parròquia de Terradelles i el 1654, el Collell i la vall de Campmajor
on van morir tots els habitants del Mas Sagnari. Impotents davant la
tragedia, el batlle de Vilademuls, Jaume Geli, va fer el vot de poble
d'anar anualment en romeria al Collell a donar gràcies a la Marededéu,
si els deslliurava d'aquell terrible flagell. Els pobles de la baronia,
juntament amb altres dels seus contorns, han anat complint fidelment la
promesa dels seus avantpassats. Durant molts anys aquesta romeria es va
fer el dia 8 de setembre, festa del naixement de la Verge; després es va
traslladar al dissabte següent i, a partir de l'any 1993, es fa un dels
primers dissabtes de setembre per evitar la coincidència amb la Diada de
Catalunya. La iniciativa de la romeria va ser de l'autoritat civil com a
representant del poble.
LA DIADA DE
CATALUNYA
Així com la Romeria a la Mare de Déu del Collell és
una celebració anual de la baronia, la Diada de Catalunya és una festa
del municipi. L'organitza l'Ajuntament, i cada any es celebra en un
poble diferent, en aquell que la sort determina. És una celebració molt
peculiar del municipi de Vilademuls. Els elements religiosos, patriòtics
i recreatius hi estan saviament combinats: comença amb una Missa
concelebrada pels sacerdots de les diverses parròquies, en la qual
participa una bona part de la població; continua amb un dinar de
germanor; l'alcalde fa ressaltar el contingut polític de la Diada amb un
vibrant discurs, i es conclou amb un espai recreatiu en forma de teatre,
de ball o partides de cartes. D'aquesta manera, el sentit patriòtic dels
ciutadans queda fortament refermat amb la idea de Déu, de Pàtria, de
germanor i d'esbargiment. |
|