És
situat sobre un turonet al final de la Serra Viadera que
segueix al vell terme de can Viader de Galliners. Sota
l'esmentada serra hi ha el Gorg Blau i les fonts del riu
Sinyana. L'historiador romà dels primers segles Tolomeu diu
que la Via Augusta passava "juxta fontes Ciniana". Aquesta
asserveració, juntament amb el fet que Sant Pau, el mateix
que es venera a Sant Pau de la Calçada a prop de Figueres,
és copatró de St Marçal, i també les denominacions de molts
pobles del municipi com a patronímics de viles romanes, la
Creu Viadera, la Vila Octaviana, etc., fan pensar que
realment era la Via Agusta la calçada romana que travessava
el terme de Vilademuls.
St Marçal està comunicat per una carretera de 1'5Km que
enllaça amb la que va de Borgonyà a Ventalló, dista uns 23Km
de Girona i la seva elevació és de 171 metres sobre el
nivell del mar. El poble consta de vuit cases, tres són
habitades per famílies natives del poble, altres tres per
persones sobrevingudes i dues són tancades. Actualment té 19
habitants (1993)(el 1975 en tenia 10). Pertany a la baronia
i municipi de Vilademuls i antigament formava part del
comtat de Besalú. Els experts no s'atreveixen a fer cap
conjectura sobre l'origen i el significat del seu nom. La
dada més antiga que ens ha arribat és de l'any 941 i se cita
com a límit oriental de la possessió dels jueus anomenada
Coscolla o Garric, potser perquè els arbustos d'aquesta mena
abundaven en aquests paratges.
ESGLÉSIA
La primera notícia d'una església a Sant
Marçal data de l'any 1096: es parla de l'església de "Sançti
Martialis de Quarentela," però l'església actual es va
edificar el 1224 i es va renovar el 1651. Tenia un sol
altar, la pica baptismal, les joies pròpies del culte i els
llibres litúrgics.
Absis. L'absis és semicircular. S'hi
conserva la cornisa de pedra picada i és visible
l'estructura d'una finestra central d'estil romànic. Adossat
a l'absis hi havia el cementiri, fins que, per iniciativa
del rector, el doctor Josep M. Jordà, es va suprimir l'any
1981 i es traslladaren les restes al de Vilademuls. Mirant
la cornissa es pot observar que l'actual temple es va elevar
sobre la primitiva construcció romànica. La porta d'entrada
és romànica, dovellada d'arc de mig punt i s'obre al mur
lateral de migdia.
La pica baptismal,
situada prop del presbiteri, té la línia gòtica del segle XV;
però a la copa hi consta l'any. 1619. El peu és barroc i fa
pensar que és un afegit posterior.
Façana. La façana, al mur de ponent,
conserva la seva estructura romànica primitiva construïda
amb carreus propis de l'època; s'hi obre únicament una
petita segetera. La façana va ser rematada amb un campanar
d'espadanya, del qual es poden veure els brancals. S'observa
que sobre els carreus primitius i sobre l'antic campanar
s'hi va construir un altre cobert amb teulat, l'any 1808.
Interior. L'interior del temple és d'una
sola nau, acabada, en el sector oriental, per un absis
semicircular. Actualment està cobert per un retaule barroc
construït per l'Escola dels Salesians de Barcelona al
començament d'aquest segle XX. Les parets enguixades, les
cornises renaixentistes i el retaule barroc han desfigurat
la línia romànica pròpia de la primitiva construcció. Entre
els segles XVII i XIX s'hi afegí una capella i la sagristia
i un alt terrasbastall o golfes damunt la nau, que gairebé
dobla l'alçària original. També s'hi feren altres petites
reformes i sobretot reparacions. L'altar de cara al poble,
s'hi va col·locar l'any 1983.