 Està
situat a la part oriental de la comarca del Pla de
l'Estany, sobre un petit pujol anomenat antigament
Puig Blanquer, a 185m sobre el nivell del mar i a
20Km de Girona. L'any 1993 tenia 102 habitants
empadronats (110, l´any 1975). Abans pertanyia al
comtat de Girona i no formava part de la baronia de
Vilademuls, però més tard es va incorporar al seu
municipi.
ESGLÉSIAPortada. La portada és romànica
i té un porxo edificat posteriorment que protegeix
la porta d'entrada. L'església presenta diverses
reformes i afegitons. S'observa al damunt de la
primitiva construcció una paret que pràcticament ha
doblat l'alçària original, crea un terrabastall i al
mateix temps conserva elements de fortificació, amb
doble pis d'espitlleres, en perfecte estat sobretot
al costat nord. Sota mateix de la teulada actual, hi
ha unes obertures molt considerables que degueren
formar part d'una obra emmerletada. Aquesta obra
defensiva es degué construir en època baix-medieval
o renaixentista.
La Sagristia. És el lloc on es
guarda tot allò que està relacionat amb el culte i
on els clergues i els altres ministres es preparen
abans dels actes litúrgics. El mes d'agost del 1992
es va restaurar i es va pintar tal com està en
aquests moments, essent rector l'autor d'aquest
llibre.
Interior. Es té notícia d'una
església abans del 1058, any en què va ser
restituïda per la comtessa Ermesendis al bisbe de
Girona. La primitiva era romànica, d'una sola nau
amb capçalera carrada, planta rectangular i volta de
punta d'ametlla de l'època de transició (segles XIII-XN)
La seva marcada simplicitat estructural s'integra
dins d'un grup d'edificis de caire popular i rural
de caràcter semblant que van sorgir a la darreria
del romànic; el tret més destacat és la manca dels
absis semicirculars, substituïts per un simple mur
pla o carrat. El 1514, a més de l'altar major
dedicat a Sant Esteve, tenia quatre capelles
laterals dedicades respectivament a sant Miquel, a
la Mare de Déu, als sants Joan Baptista i Joan
Evangelista i a sant Mer. Després de la revolució
del 1936 ha quedat en la forma actual: la primera
capella d'entrant a l'esquerra és dedicada al sagrat
Cor de Jesús; la segona, a la Mare de Déu del Carme;
la segona a la dreta, a la Mare de Déu dels Dolors i
l'última a sant Mer. El segle XVIII, com moltes
esglésies del municipi, va sofrir profundes
transformacions. D'aquella època són el presbiteri,
les dues sagristies i algunes modificacions a la
capella de la Mare de Déu dels Dolors. La data
exacta de les esmentades modificacions consta a la
llinda de la porta de la sagristia - 1738 - i en una
pedra de l'arc de la capella del confessionari - 17
+ 46 ESTEVA COMTA ME HA FETA FER AIS 2JURA" (novembre)-.
Es pot observar que per construir aquesta capella es
va eliminar la meitat d'un finestral romànic. Abans,
a l'altar major, hi havia un bellíssim retaule
barroc construït l'any 1726 i decorat el 1778. També
hi havia retaules a les altres capelles. Tota
aquesta riquesa, juntament amb les imatges i altres
objectes sagrats, va ser cremada a la plaça de
l'església el dia de Sant Jaume amb motiu de la
revolució de l'any 1936.
Interior. (Mirant cap el cor).
L'any 1966 per suggeriment del rector Mn. Martí
Vergés, amb l'entusiasta i generosa col·laboració
del poble, es va treure la grossa capa d'arrebossat
de l'absis i d'uns metres del voltant de la nau, es
va deixar descobert l'antic aparell d'aquesta
superfície, i també es va enrajolar el presbiteri i
la nau. En una segona etapa, l'any 1988, per
iniciativa del rector doctor Josep M. Jordà i també
amb la col·laboració de tot el poble, es va eliminar
la resta de l'arrebossat de la nau i es va
instal·lar l'actual enllumenat. Des d'aleshores, el
recinte sagrat ofereix l'aspecte original, agradable
i acollidor que presenta actualment.
Urna de les reliquies de Sant Mer.
Dintre aquesta urna es guarden les relíquies de sant
Mer. Quan es va cremar l'església l'any 1936, en
Josep Gratacòs de can Fort les va treure de la
foguera, les va col·locar en una capsa de llauna i
les va enterrar al camp de l'Avellaneda; així es van
salvar de la crema. Acabada la revolta, l'any 1939,
el rector, mossèn Salvador Pagès, va encarregar
aquesta urna a l'ebenista Constans de Banyoles per
guardar-les. Cada any per l'Aplec del Sant es duen a
l'ermita perquè siguin venerades pels fidels.
La rectoria. A la llinda de
portes i finestres de la rectoria hi ha diverses
inscripcions. Recorden el rector Pons Vinyes i són
del juny de 1678, 1679 i del 1856.
El campanar. El campanar és una
torre de planta quadrada, bona part de la qual es
pot considerar romànica. L'estructura antiga es
manté fins a uns 10 metres d'alçària; al damunt fou
construït un pis molt més modern que té una obertura
d'arc a cada costat i un coronament de merlets
decoratius dels segles XVII i XVIII. Els dos sectors
es distingeixen amb claredat per la diferència
d'aparells. Probablement aquesta torre és una mica
més antiga que l'església, potser de cap la fi del
segle XII o la primera meitat del XIII. Abans del
1936 hi havia quatre campanes: dues de grosses i
dues de petites. Van despenjar-ne tres per fer-ne
material de guerra i van deixar la més petita amb la
intenció -segons es diu en el poble- d'instal·lar-hi
un rellotge, cosa que no s'ha realitzat fins ara.
L'ESCOLA
Al poble hi ha l'única escola del
municipi, servida actualment per tres mestres. Va
ser inaugurada l'any 1933. La matrícula total el
curs 1994-1995 és de 37 alumnes.
|
|
|
.... |
VISTA DEL CAMPANAR
Els especialistes no estan d'acord sobre l'origen del
nom de Guialbes. Segons l'opinió més comuna deriva dels mots llatins
Aquis Albis que signifiquen Aigües Blanques, potser perquè l'argila del
subsòl és de color blanquinós i això afecta el color de les aigües
torrencials. Segons una tradició que es conserva al poble, els romans
van construir una torre blanca que servia de guia als vianants, d'on
vindria el nom de Guia Alba, i després Guialbes. Però sembla que aquesta
etimologia és inacceptable, perquè Guia no és un mot llatí sinó germànic.
El nom del poble es troba citat l'any 1019 amb la forma llatinitzada de
Ecclesiis albis, i amb la grafia popular de Guidalbis i Guialbes als
segles onzè i dotzè. Destaca un document del 1062 de l'arxiu de can
Lleal, que fa referència a la venda d'una peça de terra que, referint-se
al poble, diu: In comitatu Ierundense infra terminos scilicet Villa
Octaviano, qui vocant Ecclesia Albes, vel in Fenals", que traduït
significa: "En el comtat de Girona, dintre els termes de la Vil.la
Octaviana, que nomenen Esglésies Blanques, o bé Fenals".
MONÒLIT
Arribant al poble, al marge esquerre de la carretera,
hi ha un monòlit de pedra sorrenca vermellosa que sobresurt
aproximadament un metre i és emmotllurat a l'estil clàssic romà. Podria
ser una peça de l'antiga Villa Octaviano fundada per un colonitzador
romà anomenat Octavià.
És possible que per aquest lloc passés la Via Augusta. Botet i Sisó creu
que hi ha indicis d'aquella via romana en el camí ral que va de Sant
Esteve a Bàscara. De fet, a la paret del camp de can Rost, a la plaça de
l'església i sobretot al Puig d'en Fort, s'hi han trobat fragments de
diversos objectes i de ceràmica romana que donen suport a aquesta opinió.
Això condueix a pensar que fa uns 2.000 anys aquest indret era poblat.
PLAÇA MAJOR
Fins a l'any 1985 aquí hi havia el cementiri vell del
poble. Per iniciativa del rector, el doctor Josep M. Jordà, es van
traslladar les despulles dels difunts identificats al cementiri nou,
construït l'any 1965, essent alcalde el senyor Ferran Viader, i les
despulles no identificades es van col·locar al darrera de l'ermita de
Sant Mer. Des d'aleshores al poble hi ha aquesta bella plaça enjardinada
que causa una magnífica impressió als vianants i que serveix als vellets
per prendre el sol a l'hivern o per gaudir de la frescor a l'estiu. Es
va construir amb la col·laboració dels veïns i el suport de
l'Ajuntament.
EL CASTELL
Abans de l'any 1057 el comte de Barcelona Ramon
Berenguer III va manar construir un castell com a rèplica del que va
edificar per les mateixes dates a Vilademuls el comte de Besalú, Guillem
II. Poc després els mateixos comtes, segons consta en un document, van
acordar enderrocar els dos edificis en les mateixes proporcions; però en
realitat ambdós es van deixar intactes i es van conservar durant tota
l'Edat Mitjana. Actualment no queda rastre d'aquell castell. Tot fa
pensar que era construït als voltans de l'església i que comprenia la
superfície del nucli més antic del poble i que, quan es va enderrocar -segurament
als segles XVI-XVII-, les seves pedres van servir per edificar les cases
que hi ha en aquells indrets des de la rectoria, fins a can Menosa,
passant per can Fort i can Vidal.
CAN PAGÈS
És una casa pairal antiga als afores del poble,
restaurada amb molt de gust i convertida en casa de colònies. Hi ha unes
instal·lacions magnífiques per practicar diverses activitats i esports,
des de la natació fins al golf.
CAN FORT
És la casa pairal de la família Fort. Correspon als
segles XVI i XVII. Els seus senyors gaudien del privilegi de ciutadans
honrats de Barcelona i de tomba familiar dintre l'església parroquial.
Pertanyien a aquest llinatge Bertran Fort, abat de santa Maria de Lavaix
(1367-1403), Adam Fort, abat de (1652) sant Pere de Besalú (1537-1543) i
Joan Fort i Figarolas arxiprest i abat d'Ager i un dels donants de
l'arqueta de sant Martirià de Banyoles. Són notables la portada de la
casa formada per grans dovelles de mig punt i, al costat, un doble arc
de pedra picada per al pas públic.
CAN VIDAL
És una altra casa pairal molt antiga: s'hi guarden
pergamins del segle XII i segurament el nucli primitiu era també
d'aquesta època, però l'edifici actual és més recent, dels segles XVI-XVII.
De fet, a la llinda de dues portes interiors hi ha les següents
inscripcions: "IN+RI SIT PAX INTRANT BNO QUOQ MORANTI A 13 SETEMBRE
1589". Traduït diu: "Jesús de Natzaret Rei dels Jueus. La pau sigui amb
les persones bones que entrin i també amb els qui hi habitin. A 13 de
setembre de 1589". Sobre la llinda d'una altra porta s'hi pot llegir:
"INRI. GARAU VIDAL. A 18 ABRIL 1603". La portada principal és
majestuosament dovellada i al costat hi ha el típic pou de les cases de
pagès antigues. A la llinda de dues finestres exteriors hi ha les dates:
"1604" i "1753."
ORATORI DE CAN VIDAL Antigament a la
plaça del Lledoner, propietat de can Vidal, hi havia un obelisc, a
l'entom del qual gent del poble es reunia a l'estiu per prendre la
fresca, fer petar la xerrada i fins i tot resar el rosari. L'any 1936 va
ser destruït, i el 1939 va ser reconstruït no a -la mateixa plaça, sinó
més a prop de la casa. Contenia i conté la següent inscripció: "PERE
VIDAL DE S. ESTEVE, G, ANTONIA COMPTA M'HAN FETA A 22 DE ABRIL L'ANY
1572.
FESTES
A més de la Festa Major el primer o segon diumenge
d'agost, al poble se celebren diverses festes. Són particularment
rellevants la de la nit de Nadal i la setmana cultural, organitzada pels
mestres, la qual ofereix la possibilitat de visitar una exposició de
treballs escolars, fer una sortida cultural, participar a competicions
esportives i prendre part d'un concurs popular de paelles. |
|