 La
referència més antiga que coneixem del poble és del 826.
L'any 1017, en una butlla del papa Benet VIII, se l'anomena
villa de Orfanis. No sembla, però, que el seu origen pugui
relacionar-se amb orfes o orfenats. Per això alguns creuen
que es podria referir a Arfa, que seria el nom de la família
colonitzadora d´aquests paratges. Pertany a la baronia i al
municipi de Vilademuls, té 90 habitants (1993). (El 1975 en
tenia 129), dista uns 30 Km de Girona i s'eleva 100 metres
sobre el nivell del mar.
ESGLÉSIA
Façana. L'església i la parròquia de
Santa Maria d'Orfes apareixen esmentades el 1146. En els
nomenclàtors des del 1362 fins el segle XVII figura com una
parròquia de l'ardiaconat de Besalú. La façana és la part
més sumptuosa i decorada de l'església. La portada és
construïda amb pedra calcària amb els brancals de pilastres
estriats. La llinda forma tres cossos sobreposats i sobre
d'ells s'eleva un frontó d'entaulament sortint. A la part
central s'obre una fornícula rematada per un altre frontó
acabat amb ventall, al centre del qual hi ha la data 1765.
Fou construïda entre els anys 1762 al 1771, uns 15 anys
abans que la de Galliners. Antigament hi hagué una església
romànica, de la qual procedeixen, segons l'opinió més
comuna, el forrellat i el picaporta de ferro forjat que hi
ha a la porta actual. L'any 1975 es va traslladar el
cementiri, que era situat davant l'església, i la superfície
que ocupava es va convertir en la plaça actual.
Calaixera de la sagristia. És de fusta
de noguer amb treballs de relleu. Es va salvar de la crema
durant la revolució de 1936-1939 gràcies a l'interès del
poble.
El campanar. El campanar, de planta
quadrangular, és airós i esvelt. Cada un dels quatre angles
superiors és rematat amb una esfera. La piràmide tetragonal
amb què era coronat va ser abatuda per un llamp el 26 de
juny de 1976. El rellotge, que ara no funciona, fou
col·locat el 1856.
Interior. L'edifici pertany a la segona
meitat del segle XVIII. Consta d'una sola nau amb diverses
capelles laterals obertes als murs, amb tribunes a la part
superior. Pràcticament és igual que la de Galliners i
ambdues vénen a ser una reproducció proporcional de la del
monestir de Banyoles. Entrant a l'esquerra hi ha l'anomenada
capella fonda o dels Dolors, que tenia accés a l'exterior, i
que durant un temps -al voltant de l'any 1945- va ser
adaptada per fer-hi sessions de teatre, essent rector mossèn
Francesc Vallmajor.
La imatge de la Marededéu Assumpta presideix el temple,
del qual és la titular. Procedeix dels tallers d'imatgeria
d'Olot i és posterior a l'any 1939.
A la primera capella de l'entrada a l'esquerra hi ha la
imatge de sant Antoni de Pàdua. És de fusta policromada,
d'estil barroc, obra d'un artista popular del segle XVII-XVIII.
LA CREU DE CAN
GAY
No gaire lluny de l'església i adossada a una paret hi ha
la creu anomenada de can Gay on, abans, es feia la
benedicció del terme. Al seu peu, hi ha un gall, símbol de
Crist, i la data 1606. Tenia elements gòtics i se la data
del segle XVI-XVII. Es recolzava en un capitell corinti
buidat en la part superior, que probablement havia estat una
lipsanoteca d'un antic altar. Amb motiu de la revolució de
1936 va ser abatuda i parcialment destrossada: Se'n
conserven alguns fragments al Museu d'Art de Girona. Acabada
la revolució, el 1939, es van confegir els altres fragments,
amb més o menys encert, es van fer nous els que faltaven i
es va reposar al lloc on era abans.
CAPELLA DE SANT
ROC
A la part superior del poble, sobre un turonet, s'aixeca
una ermita dedicada a sant Roc amb la casa de l'ermità. Com
les altres ermites d'aquests entorns dedicades a sant Roc i
a sant Sebastià, fou erigida amb motiu de la terrible pesta
que el segle XVII assotà especialment aquests indrets. També
fou aquella pesta que motivà l'històric vot de la Baronia al
santuari de la Mare de Déu del Collell. L'acció del temps i
dels llamps l'ha reduïda a un estat ruïnós. S'aguanten les
parets i els arcs de la volta. A la llinda de la portada hi
ha la data "1701," i la de "1786." en una pedra del brancal
dret. Tot fa pensar que és dels segles XVII-XVIII. La casa
de l'ermità pràcticament és un munt de ruïnes. Antigament el
dia del Sant, el 16 d'agost, es celebrava la festa a
l'església parroquial. Un detall característic era que,
després de la Missa, es donava un panet a tots els
assistents. Més tard es va abandonar aquesta tradició.
Actualment es parla de restablir-la i també de restaurar
l'ermita.
FONT DE LA PLAÇA
L'any 1983 es van "portlandar" els
carrers del poble i a la plaça es va instal·lar aquesta font
que porta la inscripció "Ano 1983".
No gaire lluny hi ha can Damont. És
l'antiga casa Casanoves, que el segle passat fou adquirida
pels Damont del veïnat de Palol i en feren el seu estatge.
S'hi entra per la carretera. És deshabitada i no s'hi
aprecien signes de restauració. A la llinda d'una finestra
hi ha la inscripció: "17IHS MA 90", és a dir: els
anagrames de Jesús i de Maria amb una creu sobre l'últim i
entre els números de la data 1790.
MAS DEL RIU
Pertany al veïnat de can Roart a uns dos
quilòmetres de la carretera anant cap al riu Fluvià. És una
casa solitària adquirida l'any 1975 per la senyora Dolors
Rodés de Barcelona i restaurada amb bon gust. A la llinda
d'una finestra hi ha una inscripció quasi il·legible. Sembla
que diu: " Dic 13 febrero 1510 - Mas Julia. Julia me fesit".
Correspon a l'antic mas Canelles, del veïnat de Batipalma,
que adquiriren els Julià d'Orriols.
A uns cent metres més amunt es troba el
mas Roart, que forma part del mateix veïnat. És una masia
molt gran. Pertany al segle XVII. A la llinda d'un portal hi
ha els noms de Jesús i de Maria ("IHS MA') i la llegenda:
"JOAN ROART ME FESIT 28 MARS 1635". A la llinda d'una
finestra hi ha també l'anagrama de "IHS " i "MA " i la data
"1632.".
CAN JULIÀ DEL VEiNAT DE PALOL
És una masia antiga restaurada amb molt
de gust i notablement modificada als voltants de l'any 1960
pel senyor Heribert Kuss. Pel seu aspecte extern hom diria
que tota ella és d'aquesta època.
CA L'ALBAT
És l'antiga casa Perpinyà del Molí.
L'actual Central d'Orfes era l'antic Molí de la Baronia, que
la Sociedad RE. del Ampurdàn va adquirir del comte de
Peralada vescomte de Rocabertí i baró de Vilademuls. A causa
de les exigències dels temps, els seus propietaris hi han
fet diverses adaptacions i reformes, com es pot comprovar en
moltes cases de pagès d'aquests indrets. La principal
restauració interior data de l'any 1989.
|
|
.... |
CAN GAY
A la llinda de la porta, que abans era la forana i
ara és interior, hi ha gravada la següent inscripció: "20 Abril JAUME-RAMIS
y-GAY. 1616". I a la llinda d'una finestra: "1784". Al pati de la casa
hi ha peces d'un trull desmuntat, i molt a prop de la paret, una gran
pica de pedra d'oli d'uns dos metres de llargària per un d'amplada.
Abans, en aquests indrets, es cultivava molt l'olivera; però les fortes
gelades del febrer de l'any 1956 i la poca rendibilitat econòmica
d'aquesta planta van ser les causes per les quals s'abandonés
pràcticament el seu cultiu. Els propietaris han desmuntat el trull, en
alguns casos han enterrat les pedres, i en altres, les han venudes o les
han col·locades com adornament al pati o al jardí.
CAN TRULL
Ca l'Esclopeter i can Giró. Estan situades a la plaça
i actualment són del mateix propietari. A la llinda d'una finestra de
can Trull, s'hi pot llegir: "Die 8 juny de 1739". En una altra de
l'interior hi ha la frase de sant Pau: "Si Deus pro nobis, quis contra
nos?" (Si Déu és a favor nostre, qui podrà res contra nosaltres?). I al
frontis d'un forn de l'entrada hi ha gravada la data "1735". A la llinda
de la porta de ca l'Esclopeter, que era l'antiga casa rectoral, s'hi pot
llegir la inscripció llatina: DILMER SACRISTA SUORUM POSQUAM SAEPE
PEROPTA VIT COMMODA POSTERORUM ME FUNDITUS FABRICA VIT PERMISSU
SUPERIORUM. Traduïda, diu així: "1786. El sagristà Dilmer, després
d'haver desitjat sempre vivament el benestar dels seus descendents, m'ha
edificat des dels fonaments amb el permís dels superiors".
A la llinda d'una finestra de can Giró hi ha gravat:
"ABUI 14 de Agost de 1731 me fesit Joan Antonio. Yo". Les dates revelen
clarament que aquestes tres cases pertanyen al segle XVIII.
CAN PERPINYÀ
És l'antiga casa Ramis, d'estil basilical, restaurada
amb molta de gust pel defora. A la llinda d'una finestra hi ha data
"1702." Com altres cases d'aquests pobles, posseïa un trull, però amb
motiu de la recent restauració es va desmuntar i se'n van vendre les
pedres de més valor.
CAN JULIÀ
És l'antiga residència de la noble família Cornellà
del castell de Vilert. Després va passar a la família Canadal i fou
adquirit, junt amb el mas Canelles del veïnat de Batipalma, per un
descendent de la família Julià d'Orriols, el qual en va fer el seu
estatge. El successor és el propietari actual el qual l'ha restaurada
amb molt de gust pel defora i pel dintre i l'ha convertida en una finca
ideal per a les vacances i caps de setmana. Es troba a l'angle superior
dret de la plaça. Hom diria que el nucli primitiu es remunta a la
primera meitat del segle XVIII. De fet, a la llinda d'una finestra es
pot apreciar la data "1706".
LA BARRETINA
És la casa que la família Roart del veïnat de
Batipalma tenia al poble per a la comoditat d'assistir a Missa els
diumenges i festes. La darrera hereva, M. Carme Roart i de Prim, deixà
els seus béns a l'Església, i llavors, la casa es convertí en rectoria
fins que l'adquiriren els propietaris actuals, el 1978, permutant-la per
una altra casa que es va destinar a rectoria i que més tard es va llogar.
Està situada a la plaça. Actualment és un restaurant. A la llinda d'una
finestra hi ha la data "1752".
CAN LLOVERA
Forma part del veïnat d'Estopera. A la llinda d'una
finestra es llegeix; janer 1737". Una altra té la llinda lobulada que
conté la inscripció de tipus gòtic: "onzena de mag any m.d.XXXI fou
feta". És a dir: "11 de maig de l'any 1531 fou feta". La porta és amb
dovelles. A la pedra central hi ha gravats els anagrames de Jesús i
Crist ( "IHS xps') en caràcters grecs i el nom antic de la casa ("Lobera
d'orfes'). Segons diuen els propietaris, aquest nom fa referència a llop,
i a una zona on abundaven aquestes feres. La tradició familiar assegura
que en una paret hi havia un forat per on entraven aquests animals. El
nucli de la casa, segons es pot apreciar per dintre, és antic, potser
dels segles XV-XVI; l'actual estructura exterior, juntament amb la seva
característica torre, correspon als voltants del 1925. D'aquesta casa
procedia el cèlebre canonge Josep Llovera i Tomàs, nat el 17 de desembre
de 1874 a Castelló d'Empúries i mort el 23 de març de 1949 a Barcelona.
El 1912 va ser nomenat pel Papa, Superior General dels Carmelites
calçats, l'any següent va sortir de l'orde per motius de salut, el 1916
el Bisbe li confià una càtedra al Seminari de Girona, i el 1919 va
prendre possessió d'una canongia de la Seu de Barcelona. La família
l'anomena "l'oncle canonge".
CAN CANET I
CAN PAM
Es troben a l'esquerra de la carretera anant cap a
Vilert. Són dues cases antigues restaurades amb bon gust després que
l'actual propietari les adquirís l'any 1980.
CAN COMTE
És l'antic mas Montguix que els comtes de Bàscara
adquiriren per fer-hi residència: La casa Comte de Bàscara estava
ubicada a la plaça de l'Església i fou completament destruïda durant les
guerres amb els francesos. És situat al veïnat d'Estopera. Correspon al
segle XVIII i la seva restauració s'ha fet a partir de l'any 1985. En
una pedra sobreposada hi figura la inscripció: "+ PEPA COMTA ME FESIT
1744". A la llinda de la porta d'entrada, també sobreposada, hi ha
gravat: "IHS. AVE MARIA. SIN.PECADO CONCEBIDA. 1744". La llinda d'un
balcó tapiat té la data "1767", i la de l'any "1768", una pedra del
trull desmuntat. A la sala, dintre una fornícula, es venera la imatge de
la Marededéu del Roser. En un batent amb què es tanca la fornícula hi ha
pintat sant Bartomeu i en l'altre, sant Jaume, els patrons del pare i
del fill que van ordenar la seva construcció.
|
|