Sota un contrafort emboscat de roures, alzines i faigs, que és la vegetació predominant de la Vall, sobressurt la parròquia de Puigpardines, presidint un entorn soliu i silenciós. L'església de Santa Maria de Puigpardines, que en altre temps fou monestir, té el seu orígen el segle XII, del qual es conserva encara l'antiga portalada romànica, situada a la part posterior de l'actual església, amb dues columnes i els corresponents capitells.

A l'interior s'hi troba una notable pica baptismal d'immersió, úniques i rellevants restes del romànic que s'hi conserven.

La Força de Puigpardines

La parròquia de Puigpardines està estretament lligada a la nissaga d'una notable família de cavallers, la qual tenia llur força o castell dins la demarcació de l'església referida. Als primers revolts del camí que surt del mas Toralles en direcció als paratges de Fontanills, s'hi troben emboscades enmig de bardisses, algunes restes de l'antiga força. Si ens hi fixem, podem veure que es tractava d'una construcció sòlida i ferma. Ja el 1385, Antoni de Puigpardines hi consta com a propietari i resident.

L'Ermita de Sant Antoni

Poc abans d'arribar al petit nucli de Puigpardines, un caminet s'enfila cap a dalt d'un turó, on en mig de bonics prats hi presideix l'esglesiola. La primera notícia documentada data de l'any 1396.

Pujada a Fontanills

A la banda de dalt del conjunt parroquial de Puigpardines, s'aferma l'imponent mas de Toralles.

Des d'quí s'enfila una carretera que a peu o en vehicle  ens portarà fins als paratges de Fontanills. La presència d'una casa deshabitada sobre un altiplà enfaixat de pastures, ens permet gaudir d'unes vistes panoràmiques espectaculars sobre la plana d'en Bas i les muntanyes de l'entorn.