|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
Ultramort és documentat des de l'any 1046 amb el nom
de: ULTRAMORTE . Apartir d'aquesta data els esments del lloc són cada
vegada més freqüents.
Esments més significatius per conèixer alguna cosa
més de la història de la població apareixen en el segle XIV i en el XVII..
L'any 1316 Ultramort passà a formar part del terme del castell de Rupià,
castell que aleshores estava posseït pels bisbes de Girona.
|
 |
La seva dependència va durar molts
segles, però també se sap que en el segle XVII Ultramort, conjuntament
amb Parlavà, formava part d'una batllia que tenia com a cap Rupià.
Ultramort tenia un castell situat al nord de la plaça, entre el raval
del carrer de Figueres i del carrer de Torroella, damunt un pujol de
formes suaus. Aquesta fortalesa anomenada popularment el Castell de
Finestres té una història força desconeguda.
Una característica del poble d'Ultramort és que no té poblament
disseminat. La seva població s'aplega a l'entorn de l'església i es
perllonga amb dos ravals.
A l'igual que molt altres pobles rurals de l'Empordà, Ultramort comença
a augmentar la població al llarg del sgle XVIII. L'augment demogràfic
iniciat en el segle XVIII continuà fins a mitjans del segle XIX en què
assolí els 340 habitants l'any 1857. Malgrat l'assoliment d'una certa
importància demogràfica, és precisament en aquests anys quan Ultramort
ped la seva independència municipal i resta agregat al municipi de
Foixà, independència que veuria recuperada entre els anys 1920 i 1930.
Tanmateix, des de que assolí la seva independència la pèrdua de població
ha estat constant al llarg de tot el segle seguint la tònica de
despoblació dels pobles rurals en favor de l'expansió de les viles més
industrials i turístiques.
Ultramort encara té avui una població dedicada totalment a l'agricultura
i la ramaderia. La cria de bestià boví i porcí, estabulat en granges,
també ha anat augmentant en els darrers anys i ha esdevingut una
activitat primordial.
També cal esmentar que a Ultramort havia existit ja fa molt un petit
estany, avui dessecat, tal com indica el nom del pla de l'Estanyol, al
sud-est del terme al límit amb Parlavà.
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
 |
| XALOC |
Xarxa Local de Municipis |
|
|
|
|
|
|
|
|