La pretensió d’aquest capítol té un límits concrets: determinar l’activitat econòmic d’un poble eminentment agrícola, que incorpora lentament les millores tècniques al camp i la indústria hi arriba molt tardanament.

L’estructura de la propietat de la terra en el Sils de l’Edat Mitjana es fonamenta en el baix índex de petits “aloers”[20], que paulatinament van perdent llurs drets –per raons econòmiques- a favor dels senyors laics i religiosos, els quals a partir d’aleshores exerceixen damunt els antics aloers una important pressió fiscal. Cal considerar també que molts propietaris aloers aconsegueixen preservar el domini directe de la terra, però cedint la jurisdicció al senyor feudal. En tot cas, el tema de les jurisdiccions en les propietats de Sils queda especialment reflectit quan ens referim a la dessecació de l’estany, i esdevé un bon exemple del domini senyorial i eclesiàstic.

Els problemes socials agraris seran la més nítida evidència de la desfavorable situació-submissió del pagès. La comarca selvatana –a despit d’una documentació escarransida pel que fa a Sils- gaudeix d’un protagonisme privilegiat en les lluites remences del s. XV i veu en els segles immediatament posteriors com els seus boscos es poblen de bandolers –nova prova d’inestabilitat camperola-, i que àdhuc arrecera el popular Joan de Serrallonga.

La Guerra del Segadors, que culminà a Barcelona el juny de 1640, tingué el seu origen a Santa Coloma de Farners i dóna a diversos pobles de la Selva un dissortat ressò històric. Les guerres contra França justificaven, segons criteri del govern central, les estades de tropes castellanes i mercenàries a les poblacions catalanes, amb tot el que representava d’abús i càrrega econòmica. Les tropes castellanes en la seva marxa cap a Santa Coloma de Farners sojornaren a Riudarenes i Mallorquines, i provocant reiterats altercats amb la població. La crema de l’església de Riudarenes, així com la destrucció de moltes cases situades entre Santa Coloma i Mallorquines, restaren com a símbol d’una invasió despòtica i arbitrària.

L’evolució de l’agricultura al segle XVIII

Al s. XVIII la interdependència entre avenç demogràfic i transformació agrària és gairebé absoluta. La visió que reflecteix el seu diari el viatger anglès Arthur Young ens dóna una imatge prou eloqüent de Sils i les seves rodalies:

“Aquí no hi ha ni rastre de bestiar. Vall bastant plana amb conreus i pastures. Magnífics roures, en filera doble; també àlbers, a l’extrem dels camps. El país es veu ple, i recorda molts indrets d’Anglaterra en els quals tampoc no hi ha vinya ni blat de moro. Bosc espès. El sòl és ric, negre, profund. Les garbes encara són als camps, però ja han llaurat i sembrat fesols. Aquí cullen pèsols, blat de moro, faves, cànem, etc., i, si tenim en compte que no reguen, les collites són bones. Llauren amb bous cafè amb llet, sense conductor; els menen simplement una corda. Moltes guatlles sobre uns pujols eixuts. Els pagesos són masovers, i donen al propietari el terç de les collites, però no el phang (fenc), que és tot per als bous. (…) Estaven llaurant un rostoll de blat per a sembrar-hi tot seguit aquest phang, que és part d’un procés molt interessant: la primavera en fan una bona dallada, després de la qual llauren, per a sembrar tot seguit “monget”, que vol dir la fase del cicle de rotació constituïda pels fesols, mills, pèsols, etc. El “monget” deixa el camp net amb temps suficient per a fer encara una segona collita de fesols. Una rotació completa és:

1- Blat de moro.

2- Formen, seguit immediatament de trèvol.

3- Trèvol i mongetes.

4- Cànem i mongetes.

5- Forment i mill.

Les vinyes aquí són plantades entre emparrats de fusta per on s’enfilen els ceps. Blat entremig. Bona terra, però erma. Acàcies punxents, amb flors grogues, als límits dels camps”[21].

Els avenços de l’agricultura en aquest segle XVIII s’expliquen des de dues vessants: augment de la superfície cultivada i utilització de noves tècniques de conreu que possibiliten una intensificació en la producció. Respecte al primer punt, destaca per la dessecació de l’estany, fet que lògicament permetrà una extensió considerable dels conreus, malgrat que com recorda Alexandre Laborde, el terreny silenc és poc ferm, i roman inundat en les primeres pluges d’hivern[22].

Les noves tècniques introduïdes seran bàsiques per la intensificació de la producció. Com hem vist, Arthur Young ens comenta un dels sistemes de rotació que a poc a poc anirà arraconant el guaret.

Malgrat que molt avançat el s. XVIII Young encara no percep –exagerant la definició- “ni rastre de bestiar”, és lògic que lentament es vagi desenvolupant, d’acord amb l’augment de conreus, i els seus fems, origen dels adobs, entrin en un cicle productiu[23].

En aquest segle XVIII el règim de propietat continuava funcionant essencialment a través de contractes emfitèutics i per tant el pagès veia com encara les terres que treballava solien ser propietat de la noblesa i el clergat, la qual cosa mediatitzava –pel pagament de censos i delmes- la seva qualitat de vida, agreujada per qualsevol crisi agrària, “un any, o una sèrie d’anys, que les condicions meteorològiques siguin adverses, ha de provocar una greu reducció de la collita i, en conseqüència una alça de preus que posi en perill la subsistència de la majoria de la població”[24].

Les transformacions del segle XIX. El ferrocarril

Les transformacions agràries del s. XVIII es radicalitzen al s. XIX, amb la irrupció de formes capitalistes al camp, i amb el suport d’una nova situació política, que crea un marc teòric legal per fer evolucionar l’estructura de la propietat vers formes més justes.

La productivitat agrícola va augmentant a cavall entre sistemes extensius, encara molt generalitzats, i fórmules intensives en gradual progrés.

L’abolició del règim senyorial i la desamortització no trobà a casa nostra la incidència que tingué a l’Estat espanyol. En tot cas, la concentració de terres i la proletarització de la petita pagesia tradicional fou lenta, xocant amb l’extensió i l’arrelament de l’emfiteusi. El domini útil –si bé no pas el directe-, restà sovint a mans del petit pagès que tenia l’oportunitat de poder redimir el cens, però quasi sempre li mancaven recursos per fer-ho.

A Catalunya la jurisdicció senyorial era predominant (46% en els primers anys del segle), però les rendes que percebien els senyors davallaven enormement –al contrari que el segle passat- durant el primer terç del s. XIX. Així, els ducs de Medinaceli, màxims senyors directes de les terres de Sils veieren considerablement mermat l’import de les seves rendes:

“Es reduïren un 22’5% entre 1800 i 1819 i un altre 31’8% entre 1819 i 1826. La baixa va continuar fins el 1837. No es pot atribuir únicament aquest fenomen a la baixa dels preus agrícoles, sinó també a la resistència dels pagesos a pagar el drets senyorials, especialment el delme, percebut a gran part de Catalunya per senyors laics”[25].

Quant a la producció agrària de Sils, hem de dir que continuà orientada vers el propi consum. S’anaren consolidant noves rotacions de conreus i s’afeblí cada cop més la pràctica del guaret. Les principals collites es basaven en cereals (blat, blat de moro, sègol), llegums, fruites i hortalisses i la patata, la qual començà a formar part de l’alimentació habitual humana a partir de la Guerra del Francès. La ramaderia, tot i anar adquirint un relleu, encara era un sector poc dinàmic, mentre que el producte de la caça és un element a considerar dins els mitjans de subsistència del poblador de Sils.

És inexcusable referir-nos a l’explotació forestal, en un poble on el bosc cobreix bona part dels seus terrenys[26]. Les activitats derivades de l’aprofitament del bosc, ben segur que representen una alternativa molt vàlida, a manca d’altres explotacions.

L’activitat agrícola es desenvolupà freqüentment entorn de la masia, en un conjunt de població on sovintejava l’habitatge disseminat. Joaquim Camps i Arboix en la seva obra “La masia catalana” assenyala Can Genari de Sils com una de les més importants de la comarca[27].

La imatge d’un poble tancat que lluita per la seva subsistència es començà a modificar a partir dels anys 1860-61, amb la creació de l’estació del ferrocarril. Des de 1850 a 1868 s’havia estat construint la carretera que enllaçava Santa Coloma de Farners amb l’estació de Sils, i és precisament a partir d’aquests anys que apareixen les primeres companyies de transport de passatgers a Santa Coloma[28] i esdevé familiar la visió de tartanes i carretel·les als voltants de l’estació de Sils, convertida ja en centre neuràlgic del poble. Les dades són una mostra irrefutable de l’efervescència existent a l’estació. Al 1863 es comptabilitzaren 15.640 viatgers, que representaven un volum de diners de 12.259 rals, mentre que el bestiar i mercaderies en generaven 122.644. La línia Girona-Blanes, per volum de passatgers i mercaderies era la tercera en importància, darrera de l’estació de Girona, que estava considerada de primera classe, i de la de Blanes, que igual que la de Sils era de tercera classe. Les restants estacions –Fornells, Riudellots, Caldes de Malavella, Hostalric, l’Empalme i Breda- romanien molt per sota de la de Sils[29].de la magnitud de l’estació són una bona prova el fet de tenir, ja des dels seus orígens, uns 15 treballadors i de disposar de cabrestant, element molt inusual a la majoria d’estacions. Anys més tard existí algun altre projecte ferroviari, com el de construir una línia que unís Sils amb Sant Hilari Sacalm passant per Santa Coloma de Farners, però mai no va reeixir.

A pesar de l’evolució que experimentava el poble de Sils de la mà de les transformacions agràries, l’empenta demogràfica o la vinguda del ferrocarril, la composició social no diferia excessivament de la tradicional. Segons un cens electoral de 1898, la distribució d’ocupacions és la següent (hem conservat la denominació original en castellà per evitar ambigüitats)[30]:

“Labrador …………... 284

Albañil……………… 5

Zoguero ……………. 1

Bodeguero …………. 2

Esclopero ………….. 3

Cortante ……………. 1

Carretero …………… 3

Herrero …………….. 4

Comerciante ……….. 4

Carpintero ………….. 1

Párroco” ……………. 1

Així doncs, més d’un 90% es dediquen a tasques del camp. I cal tenir en compte que aquesta mostra només recull la població masculina (la dona no tenia dret a vot). Suposem que si féssim una avaluació del conjunt de la població, el percentatge segurament augmentaria. Com a referència complementària apuntem que d’aquest cens electoral només un 39% sap llegir i escriure.

Introducció d’un capitalisme retardat

Amb el s. XX arribà l’enllumenat elèctric a Sils, amb tot el que representa de modernitat. L'Ajuntament signà un contracte amb l’empresa subministradora Societat Anònima Energia Elèctrica de Catalunya, per dur a terme l’electrificació de tots els carrers del nucli urbà, prèvia aprovació en sessió ordinària el dia 12 de setembre de 1915. La llum, però, arribà lentament i progressiva a la resta dels veïnats de Sils[31].

Un altre succés realment notori i especialment favorable per la comercialització del producte del camp fou la instauració del mercat setmanal. Segons acord municipal pres el dia 28 de febrer de 1926, el divendres de cada setmana es celebraria el mercat a Sils:

“La celebración del mercado ha de ser favorable a los vecinos de esta localidad y a muchos de la comarca por ser punto donde acuden muchas vias de comunicación y tener estación de la via ferrea, y que por lo tanto les parece que el dia más indicado seria en los viernes.

Enterada la Corporación y hallando muy acertada la inciativa de la Comisión Permanente indicada por el Sr. Alcalde por unanimidad se acuerda aceptarla, señalándose para los dias de mercado los viernes de cada semana, dando comienzo el mismo, el viernes dia 26 del mes proximo cuyo acuerdo se adopta en virtud de las facultades que a la Corporación confieren las disposiciones vigentes”[32].

Òbviament el producte bàsic del mercat era l’agrari. Un any abans de constituir-se aquest mercat, el 1925, el quadern de Matrícula de Contribució Industrial mostra una considerable diversificació d’ocupacions classificades com a professionals o industrials, però en realitat emplacen poca gent[33]:

“Venta embutidos al por mayor ……………………………… 2

Venta vinos al por mayor …………………………………….. 3

Tienda comestibles …………………………………………… 4

Venta vinos al por menor …………………………………….. 3

Venta calzado confeccionado …………………………………1

Venta leche de vaca …………………………………………... 1

Venta de ropas ………………………………………………... 4

Venta de gorras ……………………………………………….

Bodegueros …………………………………………………… 2

Venta carbón al por menor …………………………………… 1

Cortante ………………………………………………………. 1

Taberna ……………………………………………………….. 2

Venta cacharros ………………………………………………. 1

Tienda fruta y hortalizas …………………………………… 1

Venta de huevos ……………………………………………… 1

Especulador en maderas …………………………………… 1

Especulador en granos ……………………………………….. 3

Especulador en materias fertilentes ………………………….. 1

Especulador en aves y huevos ………………………………... 1

Fàbrica de aserrar …………………………………………… 2

Molino con una piedra movido con motor ……………………1

Sastre …………………………………………………………. 1

Maestro albañil ………………………………………………. 1

Alpargatero …………………………………………………… 1

Barbero ……………………………………………………….. 2

Carpintero ……………………………………………………. 2

Constructor de carros ………………………………………… 3

Constructor de cestos ………………………………………. 1

Tonelero ………………………………………………………. 1

Herrero ……………………………………………………….. 3

Zuequero ……………………………………………………… 1

Panadero …………………………………………………… 1

En un programa de Festa Major de fa pocs anys, Jaume Pastells, en un article intitular “La regressió de certs oficis al poble”, evocava passatges de la seva infantesa i constatava l’existència a Sils –imaginem que als anys 20-30- d’un boter que “repicava els cercles o feia foc al carrer, dintre d’una bóta o un bocoi, per tal de poder treballar més bé la fusta de castanyer”, o la d’un carreter que “feia les rodes d’un carro que ja tenia a punt: un cop acabades hi posaria el cercle de ferro i més tard les escalfaria en una fogata”, o d’un ferrer de tall que donava forma a les “diverses eines que la pagesia tant feia servir llavors, com són ara relles, orellons d’arada plana, mitja post i mossa, a més de magalls, destrals, etc.”. L’ofici de cisteller era important, ja que el cistell s’utilitzava per enviar les patates primerenques, collides bàsicament al Maresme i exportades sobretot a la Gran Bretanya:

“Doncs bé, aquesta patata era envasada, per dir-ho així, en coves confeccionats a base de canya i vímet. Les canyes es collien en gran quantitat a l’estany de Sils i els vímets més preats eren els del Jonquet i els del Pla de Riudarenes. Va ser, doncs, aquesta abundància i qualitat de les primeres matèries el que va ocasionar la naixença i posterior proliferació de l’ofici de fer coves i cistelles, a mesura que agafava fama la feina ben feta dels cistellers de Sils”.

Pel que fa a l’associacionisme del camperolat, hem de recular al principi de segle, i ens trobarem que estava canalitzat pel Sindicat Agrícola de Riudarenes i Sils, societat creada segons llei del 25 de gener de 1906, i que tenia la seva seu a l’Ajuntament de Riudarenes. Segons els seus estatuts, tenia una finalitat agrícola, benèfica i religiosa[34].

En temps de la II República, Pau Vila a fi de realitzar la seva Divisió Territorial recull informació en el consistori silenc respecte al mercat:

“Hom s’hi dedica especialment de l’aviram, ous, cunills. Demés hi porten les verdures de Lloret, de Salt i de Pineda. Hi vénen gent de Riudarenes, Vilobí d’Onyar, Caldes i Franciac, Vidreres, Massanet i Empalme. Amb Sta. Coloma és on tenen més relació pel mercat, però també a Girona degut a què el mercat és molt gran i domina. Ha facilitat molt les relacions amb Girona pels autobusos que fan el servei directe. Es fa molt blat que va a Girona”[35].

Un informe de l’Ajuntament, signat pel batlle Pere Madi i el secretari Joan Fradera, del 30 de juny de 1930, ens dóna dades molt concretes de la capacitat productiva del poble[36]:

Producció mitjana anual: Blat – 821 Qm. Civada – 168 Qm. Sègol – 20 Qm. Civada – 550 Qm. Blat de moro – 120 Qm. Cigrons – 120 Qm. Mongetes – 50 Qm. Faves – 20 Qm. Patates – 80 Qm. Farina – 80 Qm. Palla pinso – 1.560 Qm. Fenàs – 1.560 Qm. Palla llarga – 2.000 Qm. Vi – 3.600 l. Cansalada – 15.000 kg. Greix – 10.000 kg. Caps de bestiar: cavallí – 71. Mular – 6. Boví – 486. Llaner – 440. Cabiró – 7. Porquí – 420. Existeixen 174 tartanes de dues rodes i 11 automòbils.

Quant al règim de propietat, continuaven dominant els grans propietaris, caracteritzats pel seu absentisme. A les comarques gironines, el 13’6% dels conreadors eren propietaris, el 19’9% eren parcers i un 66’5% arrendataris. A Sils, el 1941 hi ha 223 agricultors, 3 rendistes, 62 industrials i 32 assalariats[37].

Al costat dels conreus tradicionals, s’anaven incrementant els farratges, motivat per l’impuls en la cria de bestiar en granges disseminades, on també era fàcil de veure com es multiplicava la producció avícola.

L’activitat industrial anava penetrant en l’ambient rural. Es consolidaren fàbriques com les d’embotits, tèxtil (el 1941 existien 2 fàbriques de gèneres de punt que donaven feina a 50 obrers), de paper (1 fàbrica que el 1941 tenia 50 treballadors i que s’aprofitava de les plantacions d’arbredes dels terrenys de l’estany, així com dels pins i de les alzines) i de menor importància d’acord a la seva envergadura, serradores i fàbriques de productes alimentaris.

El 1946, l’Ajuntament planteja com a necessitat prioritària del poble la creació d’una cooperativa lletera, per a l’elaboració d’uns 500 l. de llet diaris. Poc temps més tard es creà una indústria làctia, però no una cooperativa, reivindicada encara 4 anys més tard, per una elaboració ara, de 1.000 l. La cria de bestiar seguia una línia molt ascendent.

Semblava que les repercussions de la Guerra Civil no havien estat tan nefastes com en d’altres punts, i per tant la recuperació fou més ràpida. A la segona meitat de la dècada dels 40, existia un projecte municipal per a la construcció d’una plaça-mercat d’abastaments, ja que les bones comunicacions de la zona feien molt vigorós el mercat del divendres. En realitat els tràmits d’expropiació dels terrenys on havia de situar-se la plaça no prosperaren, i el projecte quedà deturat.

Lògicament el progrés també es fa evident en el procés d’escolarització. No en va, de 1923 al 1932 es creen 2 escoles de nens, 2 de nenes i una de mixta, tenint als voltants de 1950 una capacitat total de 250 alumnes, malgrat que la mitjana d’assistència a l’escola era de 175 alumnes. En aquest any l’analfabetisme en el total de la població és de l’ordre del 20%.

La recuperació dels anys 50. Consolidació del procés industrial

La situació econòmica a nivell de tot l’Estat espanyol es comença a refer a partir de 1950. Però no és fins a la darreria d’aquesta dècada dels 50 i mercès a la nova política econòmica de liberalització endegada per la dictadura franquista, que es veia aclaparada pel dèficit de la balança de pagaments, quan el sector industrial, sobretot a Catalunya i Euskadi, rep una embranzida transcendental. Les transformacions agràries (mecanització, intensificació, utilització d’adobs…) integren possiblement per primer cop l’agricultura al conjunt industrial. El procés de trasbalsament de mà d’obra agrícola a la indústria entre en un procés ràpid i irreversible. Sils anava rebent aquesta nova situació d’una manera moderada. El 1964, un 55% de la població activa treballava encara al camp, un 27% a la indústria i un 15% es dedicava al comerç.

La industrialització a Sils va ser lenta, i amb davallades puntuals però severes, com la crisi que va provocar l’anada de la indústria làctia RAM a Vidreres. Gradualment, aquest daltabaix es superà amb la instal·lació d’alguna altra indústria. La creació del Polígon Industrial a la dècada dels 70 es féu inequívocament amb el criteri clar de nodrir el poble d’una infrastructura industrial. Però fou precisament en aquests anys, malgrat que a Sils potser arribà amb un cert retard, que esclatà la gran crisi, anomenada del petroli, que tingué incidència a tot arreu i a tots nivells. La recessió industrial es converteix en trista realitat i la conflictivitat social n’és la mostra conseqüent, ja que si l’atur acompanya, com és el cas, d’un procés accelerat de puja de preus i d’inflació general, la situació de bona part de la població esdevé greu i problemàtica. El cas de Sils no és potser en general tan dramàtic, tot i el tancament, per exemple, a l’inici dels anys 80, de l’AFITA.

En els últims anys d’aquest segle XX i principis del XXI, Sils, ha sofert una disminució successiva d’activitats relacionades amb el món agrari i ha implantat una sèrie de noves i modernes activitats com video-clubs, esteticients o botigues de fotografia. La consolidació de la indústria també ha estat el que ha marcat l’entrada del nou segle amb la introducció de Carns Vilaró, Embotits Capdevila, l’Anetos… i totes les noves empreses situades al polígon industrial i funcionant a ple rendiment. Per exemple una dada important i com a referència del creixement econòmic de Sils, és que en la dècada del 1979 al 1989 es va passar de 82 a 232 llocs de treball. L’evolució industrial de Sils en els últims anys, ha estat, per tant, determinant i continua en un procés de creixement.

--------------------------------------------------------------------------------

[20] “Aloers: Es tracta dels menadors de terres que no pertanyen a senyors eclesiàstics, ni militars, ni burgesos, es tracta sens dubte dels petits posseïdors lliures”. Sobrequés, S. La guerra civil catalana del segle XV, Barcelona, 1973, pàg. 26.

[21] Young Arthur, Viatge a Catalunya, 1787. Barcelona, Ariel, 1970, pp. 90-91.

[22] Laborde, Alexandre, Itinerario descriptivo de las provincias de España en 1809, València, Idelfonso Mompié, 1816, 2 vols. Pp. 8-9.

[23] Joan Boadas constata una manca de vaques generalitzada a tota la comarca. Ho justifica pel conreu bàsic de cereals que impossibilita el cultiu dels farratges, que era l’aliment primari del bestiar. D’altra banda, escriu: “L’altra conclusió que n’hem d’extreure és que la llet de vaca era un aliment pràcticament inexistent i en conseqüència no formava part de l’alimentació de la població, cosa que n’hagués reduït l’elevat índex de mortalitat infantil”. Boadas, J., “La comarca de la Selva i les transformacions agràries del set-cents” a Aixa nº 1, Arbúcies, La Gabella, 1987, pàg. 35.

[24] Boadas, J., Op. Cit. pàg. 34. Aquest autor ens acosta també a la realitat dels deficients rendiments de la terra en aquella època, extremats sobretot en comparació amb els d’avui dia.

[25] Ardit, M., Balcells A., Sales N., història dels Països Catalans, de 1714 a 1975, Barcelona, Edhasa, 1980, pp. 231-232.

[26] Francesc Pi i Margall es referia a “los tétricos i espantosos encinares de La Mallorquinas”. Pi i Margall, F., Cataluña, vol. II. Pàg 60. Obra citada per Ginesta, Salvador, La comarca de La Selva, Barcelona, Selecta, 1972.

[27] Obra citada per Ginesta, S., Op. Cit. pàg. 65.

[28] Per l’evolució, anècdotes i vicissituds del transport de passatgers a Sta. Coloma de Farners, vegeu l’article de Josep Mª Casas, “La línia de Santa Coloma a l’estació de Sils”, a Punt Diari 24-9-1981.

[29] Dades extretes de Martínez Quintanilla, Pedro, La provincia de Gerona. Datos estadísticos, Girona, 1865.

[30] Arxiu municipal de Sils. Sèrie IX.5. Lligall nº 1.

[31] Vegeu, Viñolas, Joan; Costa, Lluís, “Sils a inicis del segle XX. L’enllumenat elèctric”, a Quaderns de La Selva, nº 1, Sta. Coloma de Farners, 1984, pp. 225-232.

[32] Arxiu Municipal de Sils. Sèrie I.I.I. Llibre nº 14.

[33] Arxiu Municipal de Sils. Sèrie I.2.3.1.5. Lligall nº 6.

[34] Estatuts del Sindicat Católich Agrícol de Riudarenes y Sils, Girona, Biblioteca Seminari de Girona, 1908.

[35] Lluch, E, Nel·lo, O, La gènesi de la divisió territorial. Ed. de documents de l’arxiu de la ponència (1931-36). Edició de documents de l’arxiu de la Ponència, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1983. Pàg. 79.

[36] Arxiu Municipal de Sils, Sèrie VIII.3. Lligall nº 1.

[37] Arxiu Municipal de Sils, Sèrie VIII.3. Lligall nº 1. En aquest qüestionari de la “Dirección General de Administración Local” es fa constar respecte a les dades que ofereix: “Se entiende por agricultor, tanto el patrono como el colono, y por asalariado, aquel que vive principalmente del salario”. Tanmateix, pel que fa a la propietat de la terra, és mol interessant la consulta del llibre d’Estalella, Helena, La propietat de la terra a les comarques gironines, col·legi Universitari de Girona, 1984. En aquest treball, centrat cronològicament als anys 40-50 d’aquest segle, es pot comprovar que a Sils existeixen diverses propietats de gent resident a Girona: 12 propietats que representen 43.260’50 àrees d’extensió. Existeixen també 12 propietats de gent resident a Barcelona, amb 46.596 àrees.