El Paleolític: primeres restes de l’home al terme municipal de Sils

No podem datar amb exactitud les restes dels primers pobladors coneguts del territori que avui forma el terme municipal de Sils. En tot cas, però, cal remuntar-se ja a la primera edat de la pedra tallada, el Paleolític Inferior.

La Depressió de la Selva, tant en els seus camps conreats com en petits turons, ha estat un indret molt generós pel que fa a troballes de jaciments en superfícies corresponents al Paleolític Superior o Mitjà. Actualment es coneixen nou jaciments pertanyents al municipi de Sils[1]:

D’aquests jaciments únicament es conserven les peces fabricades en matèries molt resistents a les alteracions, com poden ésser el quars i algunes roques filonianes o metamòrfiques.

Quant a la descripció del material conservat, hem de dir que es tracten de restes de talla i d’eines, la grandària de les quals oscil·la entre els 15 cm i els 2 cm, aproximadament. La finalitat d’aquestes eines anava molt relacionada amb un mitjà primordial de subsistència: la caça. L’home prehistòric les utilitzà per esquarterar i treure la pell als animals que caçava, així com per tallar la carn i trencar llurs ossos. Tanmateix les eines eren emprades, entre d’altres serveis, per treballar la fusta.

Tots aquests instruments són l’únic testimoni de campaments, ocupacions estacionals o esporàdiques, de caçadors nòmades que subsistien mercès a la captura d’animals i a la recol·lecció de vegetals salvatges.

Per determinar la cronologia es pot exposar un marge de temps prou extens i flexible. Així, podem parlar d’uns 400.000 o 300.000 anys fins a uns 35.000 anys. Els més antics, dins aquest espai cronològic, correspondrien a testimonis deixats pels homes pre-neandertals, els quals els tenim representats properament per la resta humana que és la mandíbula de Banyoles [2], i els altres a partir aproximadament 80.000 anys a testimonis deixats per l’home de la raça Neardental.

Aquests jaciments en superfície, corresponent al Paleolític Inferior o Mitjà[3] han estat descoberts i prospectats per membres de l’Associació Arqueològica de Girona.

La primera edat del ferro: el jaciment de Can Cuca

Les restes prehistòriques i arqueològiques del terme municipal de Sils són de moment molt escasses. Així, després dels jaciments paleolítics en superfície, ja no trobem cap més testimoni fins a la primera Edat del Ferro.

D’aquesta època és el jaciment de Can Cuca o Bosc de Can Cuca[4], situat al cantó de l’autopista i del Polígon Industrial i molt a prop d’on s’ha de construir el gasoducte, en una zona molt propera a l’estany.

Va ésser descobert el març de 1986 per Lluís Motjé i Jordi Puigvert, i fins ara els únics materials existents corresponen a recollides en superfície i a l’atzar.

El jaciment corresponen a un poblat a l’aire lliure (un vilatge) del s. VII aC, és a dir, situat entre 700 i 600 anys aC. El material recollit es tracta bàsicament de ceràmica feta a mà. La descripció d’aquestes peces de ceràmic és la següent:

1) –Fragment d’urna decorada amb incisions en ziga-zagues.

2) –Fragment d’urna o d’olla decorada amb un cordó aplicat a la inflexió coll-cos. Aquest cordó està imprès amb ditades.

3) –Fragment de bol amb vora bisellada.

4) –Fragment de plat amb un acabat en ditades.

5) –Fragment de plat[5].

En aquest jaciment de Can Cuca, també s’hi ha recollit algun sílex tallat.

L’Edat del Ferro –origen cronològic del jaciment- es caracteritza a Catalunya per l’important desenvolupament general: s’acaben de sistematitzar la formació de diverses poblacions. L’hàbitat és definitivament a l’aire lliure i s’esdevenen canvis tecnològics en la ceràmica i en la metal·lúrgia, fins i tot canvis en el ritu funerari[6].

--------------------------------------------------------------------------------------

[1] Informació facilitada per Josep Manel Rueda, a partir de dades obtingudes de l’Associació Arqueològica de Girona.

[2] La mandíbula de Banyoles és la resta humana més antiga de Catalunya coneguda fins ara. La seva edat sembla ésser superior als 100.000 anys i correspon a un pre-neandertal.

[3] El Paleolític Inferior aniria fins a uns 80.000 anys (testimonis deixats pels homes preneandertals). El Paleolític Mitjà aniria des de fa uns 80.000 anys fins a fa un 35.000 anys (testimonis deixats pels homes neandertals).

[4] La informació sobre aquest jaciment ha estat facilitada per Enriqueta Pons.

[5] Dibuix i descripció d’Enriqueta Pons.

[6] Pons, E., “El pas de l’Edat del Bronze a la del Ferro a Catalunya” a 6è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, 1948, pp 15-27.