Els pobladors més antics de Sant Martí de Llémena vivien en coves neolítiques situades en els cingles i les alçades abruptes que dominen la vall.

Fins al segle XI no es tenen notícies sobre les quatre parròquies de Sant Martí de Llémena: Sant Martí, Llorà, les Serres (que aleshores es deia "Càrcer") i Granollers de Rocacorba.

Durant l'edat mitjana, la seu de Girona dominava la zona, que acabà sent reial. Però, Granollers de Rocacorba no, ja que constituí una la baronia de Granollers, centrada en el castell del mateix nom.

A la segona meitat del segle XV, el terme es va veure implicat en les guerres remences. Malgrat això, la població de les parròquies es va mantenir fins al segle XVIII. Com a reflex d'aquest fenomen, augmenten la quantitat de masos a la zona.

Durant la guerra Civil, Sant Martí de Llémena va viure el conflicte amb una intensitat moderada, dels 1129 habitants, 16 veïns de Sant Martí de Llémena van morir al front lluitant al costat republicà i durant els primers anys de dictadura, a la serra de Rocacorba va ser un bon amagatall per l'assentament dels maquis (grups guerrillers contraris a la dictadura)