WALTER BENJAMIN
(15-VII-1892,
Berlín – 27-IX-1940, Portbou)
Pere Gubau i Valls
Benjamin, filòsof, literat, crític i
assagista, era fill d´un comerciant jueu. Féu estudis al Gimnasium
humanista de Berlín, i a les universitats de Friburg, Berlín i Munic; s´hi
matriculà a les assignatures de filosofia, literatura alemanya i psicologia.
Començà primer a interessar-se pels filòsofs (Plató, Kant, Husserl, Escola de
Marburg) i després per qüestions estètiques i literàries que són al centre de la
seva tesi sobre el Romanticisme alemany (1919) i de la seva habilitació sobre el
drama barroc alemany.
En fracassar el 1925 a l´hora
d´aconseguir l´habilitació per a la docència a Frankfurt del Main, marginat de
l´àmbit acadèmic, no li quedà altra alternativa que la de viure del propi
treball intel·lectual. D´aquí sortiren molts articles crítics, breus assatjos,
recensions… cosa que donà a la seva obra un caràcter fragmentari i, doncs,
difícil d'incloure dins els tradicionals esquemes disciplinaris.
Quan els nacionalsocialistes aconseguiren
el poder, emigrà a París, on va treballar en la seva obra mestra Das Passagen-Werk
(L´obra dels Passatges), que no arribarà a concloure. Ocupada França pels
alemanys, després d´algunes vacil·lacions, intentà de passar la frontera de
l´Estat espanyol, però la policia el detingué i, davant l´amenaça de ser fet a
mans de la Gestapo, se suïcidà -sembla- a Portbou.
La vila de Portbou, doncs, ha
quedat vinculada a la memòria de Walter Benjamin, atès el fet que va morir-hi.
Va ser a la pensió de França (avui desapareguda), desesperat, intoxicat amb una
sobredosi de morfina per no ser lliurat a la Gestapo. Era el 26 de setembre de
1940. Havia passat la frontera a peu sota la tutela de Lisa Fittko, una noia
jueva dels confins d’Hongria que durant set mesos (1940-41) va formar part del
grup de guies del pas clandestí. El grup era liderat per Variant Fry, un nord-americà
que va salvar de l’holocaust unes dues mil persones. A Portbou hi ha el memorial
Passagen, de l'escultor Dani Karavan, en memòria de Benjamin i de tots
aquells personatges anònims que, com ell, s'hagueren d'exiliar per raons
culturals i polítiques.
S´acostuma a dividir l´aportació
benjaminiana en tres etapes: 1ª) caracteritzada per les preocupacions
teològiques i metafísiques (fins el 1924), vinculada al seu amic Gerschom
Scholem; 2ª) pròpiament marxista, centrada en el Berlín del temps de Weimar i
marcada per la influència poderosa de Bertolt Brecht; i 3ª) en l´exili a París,
s´aproxima a les tesis del seu interlocutor Theodor W. Adorno i al programa de
l´Institut per a la Investigació Social de l´Escola de Frankfurt. Aquestes tres
influències creuades són els eixos del marc intel·lectual de Benjamin.
Les seves observacions giren al voltant
del problema de la Modernitat com una inèdita cruïlla cultural en què els temes
de la seva reflexió (el progrés, la degradació de l´experiència, la tecnologia)
es desenvolupen discontínuament (o es deconstrueixen!) al marge de tota síntesi
definitiva. A la segona meitat dels anys 20, Benjamin s´apropà al materialisme
històric i als membres de l´Escola de Frankfurt. Des d´un estudi
interdisciplinar (sociologia, antropologia, psicologia, teoria de la cultura i
de l´art), l´Escola pretén elaborar una teoria social, materialista i crítica,
capaç de transformar els valors moduladors del pensament a través de l´anàlisi
de les formes de poder en la societat de masses.
Si, sota el capitalisme,
l´estructura del desig i els objectes són distorsionats, la tasca de
l´historiador materialista consistirà –segons Benjamin– a alliberar els
continguts emancipatoris rebutjats pel predomini unilateral del valor d´ús. La
seva crítica economicista al marxisme el porta a qüestionar com a potencial
emancipatori la idea d´un progrés interminable que, com a resultat d´un
esdevenir mecànic i progressiu, irrompria per si mateix en la història.
Portbou, 2 de maig de 2008