| La façana té tres obertures apuntades
amb dues columnes amb capitell cada una i dos capitells més sostinguts,
una gran rosassa i decoració calada a l'intradós. L'absis, de planta
poligonal, és cobert amb creueria. Sobre l'entrada hi ha una imatge de
la verge sota un dosser entre dos àngels. La façana és ornada amb altres
diversos relleus i figures del sol i la lluna esculpides. A cada costat
del mur hi ha dos torricons octogonals acabats amb obertures apuntades i
coronats amb un floró. El dibuix del teulat, que es divisa des de tota
la població, és decorat geomètricament.
El campanar és una torre de planta octogonal que té un pis superior
d'arcs apuntats rematat per una gran creu de ferro. No és adossat a
l'esglèsia sinó que es dreça darrera mateix i molt a la vora de l'absis.
Els noms de les campanes, totes de l'any 1956, són els següents:
La Grossa: Ángeles.
La Mitjana: Eloísa.
La Petita: Cecília.
VISITES FORA DELS HORARIS DE MISSA
Durant els mesos d'estiu, juliol i agost, es pot visitar de 5 a 7 de
la tarda.
L'ESGLÉSIA NEOGÒTICA DE PORTBOU
El temple parroquial de Santa Maria de Portbou
començà a construir-se el 1879. L´arquitecte va ser Joan Martorell i
Montells (1833-1906). S´inaugurà al cap de dos anys. Originàriament fou
una capella particular de la família Planàs; després s´obrí als
treballadors de la companyia del ferrocarril i, finalment, a tot el
poble.
És d´estil neogòtic. Té una llargada de 33 m., una
amplada de 8´50 i 20 d´alçària. És d´una sola nau. Al retaule de darrere
l´altar, hi trobem la imatge de la Verge Puríssima, l´autor de la qual
és Frederic Marés i Deulovol, nascut a Portbou (1893) i mort a Barcelona
(1991). El baldaquí és obra de l´arquitecte Josep Mª Feliu. El sagrari i
la creu són obra de l´escultor Domènec Fita i Molat, nascut a Girona
(1927).
Majestuosa és la seva façana: tres portalades i una
gran rosassa. Dalt de la porta principal hi ha la Verge entre dos àngels.
A més hi ha la imatge de l´apòstol Sant Jaume, patró del poble, i Sant
Jordi, patró secundari de Catalunya. (A la façana, hi ha dos noms: a la
dreta, L. Puigjaner; a l´esquerra, J. Flotats)
Dins del temple, entre els contraforts, hi ha tretze
vitralls. Varen ser restaurats als anys quaranta; es va tenir molt en
compte els originals pel que fa a colors i motius. A l´absis, hi ha el
vitrall on es mostra l´Assumpció de Maria (al mig), l´apòstol Sant Jaume
(a la dreta) i els tres Reis (a l´esquerra). Tenim així Maria, titular
del temple, Sant Jaume, patró del poble (festa Major, a l´estiu) i els
Reis (la festa petita, a l´hivern ). Cada vitrall està dividit en dues
parts, amb dos arcs apuntats, que tanquen una petita rosassa amb motius
calats.
El campanar té 36 m. quadrats de base, en forma
d´octaedre i 32 m. d´alçada. Hi ha tres campanes. La grossa té 82
cms. de diàmetre, 97 cms. d´alçària i pesa 330 kgs. El seu nom és Àngels.
Hi té inscrit aquest text: Gloria in excelsis Deo et in terra pax
hominibus bonae voluntatis ( Glòria a Déu a dalt del cel i a la
terra pau als homes de bona voluntat). La mitjana fa 66 cms. de
diàmetre, 81 cms. d´alçària i pesa 180 kgs. Té per nom Eloïsa. Porta
aquesta inscripció: Christum Regem adoremus (Adorem Crist Rei).
La petita medeix 52 cms. de diàmetre, 65 cms. d´alçària i pesa 90
kgs. Li posaren Cecília. Té aquesta inscripció: Ave Maria gratia
plena (Salve, Maria, plena de gràcia). Foren consagrades i
col·locades el 22 de juliol de 1956.
El temple pot ser vist com una obra arquitectònica i
com a expressió de la fe d´unes persones. Ben segur que el construiren
per celebrar-hi la missa, els sagraments de la iniciació cristiana
(baptisme, confirmació i eucaristia), les exèquies per acomiadar amb el
ritus funerari els seus difunts i celebrar-hi l´amor compromès amb el
sagrament del matrimoni. També per demanar ajuda i perdó a Déu
(penitència), o donar-li gràcies.
Al s. XXI també un grup de portbouencs cristians anem
acudint al temple per celebrar-hi la litúrgia. Ens reunim els disabtes i
vigilies de dies festius a les 8 del vespre per l´eucaristia i també els
diumenges i festius a les 11 del matí. Com els nostres avantpassats
també celebrem els casaments i els sagraments de la iniciació cristiana
i del perdó, i hi acomiadem els nostres difunts amb la missa exequial,
La Parròquia de Sta. Maria vol ser una llar oberta
per a tothom: per als qui compartiu la nostra fe en Jesucrist i la
celebreu i per als qui simplement admirareu l´art i l´estil del temple i
respecteu la fe d´aquelles i aquells qui ens hi reunim per a
celebrar-la. Tots hi sereu benvinguts i ben acollits.
Mn. Pere Gubau i Valls, Rector de Santa Maria de
Portbou
JOAN MARTORELL i MONTELLS
Mestre d´obres
i arquitecte català (Barcelona 1833-1906). Formà part de la primera
promoció de l´Escola d´Arquitectura de Barcelona; titulat el 1876.
Profund coneixedor de l´art gòtic, orientà gairebé tota la seva
producció cap aquell estil, en les variants que sofrí durant el s. XIX.
Una obra típica d´aquesta trajectòria és l´església-convent de les
Saleses (1882-1985), al Passeig de Sant Joan de Barcelona.
La jove generació que inicia la seva activitat durant
la dècada dels anys 70 del s. XIX serà representada per arquitectes tan
valuosos com Lluís Domènech i Montaner, Joan Martorell i Montells,
Antoni Gaudí, entre altres. Coneixen de manera molt àmplia allò que
s´està produint fora d´Espanya. A la dècada dels vuitanta donen mostra
de la seva capacitat creativa i realitzen experiències d´una
arquitectura que arrenca de la interpretació original i renovadora de
l´eclecticisme arquitectònic del qual parteixen.
Martorell fou el capdavanter d´un grup d´arquitectes
(entre els quals figuraren Antoni Gaudí, Camil Oliveras i Cristòfor
Cascante) i impulsà el Cercle Artístic de Sant Lluc. Molt delicat i
curós en el tracte personal, gaudí de l´estima i la consideració dels
seus contemporanis.
Influït per l´obra de l´arquitecte francès
Eugène-Emmanuel Viollet-le-Duc (1814-1879), Martorell seguí un estil
goticista i realitzà nombrosos edificis. Entre les seves primeres
construccions, cal esmentar l´església de Portbou (1879-1881) i
la de Sant Esteve de Castellar, ambdues d´estil goticista. També són
obra seva: el convent de les Adoratrius (1874), on és sepultat des del
1924; la cúpula de la Mercè; l´església dels jesuïtes (1883-1889) del
carrer Casp (Sarrià), a Barcelona; el Palau de Sobrellano (1878), a
Comillas, i el seminari del mateix lloc. També és autor del projecte del
convent de Villaricos (Almeria), en col·laboració amb Gaudí (1882).
També amb Gaudí, presentà un notable projecte per la façana de la
catedral de Barcelona (1882), que finalment no es portà a terme tot i
tenir moltes qualitats.
Val a dir que per a Gaudí, la relació d´amistat i de
treball amb Joan Martorell -un dels arquitectes del moment amb més
prestigi entre els estudiants- fou important perquè l´ajudà a formar-se
i a relacionar-se amb els companys de l´escola.
És també l´autor del projecte i la realització del
desmuntatge i de la nova construcció a la Rambla de Catalunya, de
Barcelona, de la reconstrucció de l´església quatrecentista de Montsió
(1888), del monument a Joan Güell, de la Societat de Crèdit Mercantil,
al carrer Ample (1900), de la casa del marquès de Robert, a la Ronda
(1900), de la restauració de Pedralbes (1897). Aquest tipus de tasques
foren freqüents a la Barcelona del s. XIX, així com el corrent neogòtic
del qual Martorell fou un dels seguidors més fidels. Quan utilitzà els
ordres clàssics, ho féu amb seny i sapiència.
Nota biogràfica preparada per Mn. Pere Gubau i Valls, Rector de Santa Maria de
Portbou
|