WALTER BENJAMIN (Berlín 1892 - Portbou 1940 )
Filòsof alemany, de família jueva. Va néixer a Berlín el 1892 i,
suposadament, es va
suicidar amb una sobredosis de morfina a Portbou el 26 de setembre de
1940, quan fugia dels nazis camí dels Estats Units, al assabentar-se que
havia de ser repatriat.
La seva mort, després d´una llarga i dura travessia a peu pels Pirineus, des de Banyuls a Portbou, va estar envoltada d´estranyes
circumstàncies en el context de la Segona Guerra Mundial i de l´inici de
la Post-Guerra espanyola, així com el lloc exacte de la seva tomba va
ser un enigma fins a descobrir-se que el seu cadàver va anar a parar a
la fossa comuna el 1945.
Considerat un mestre i un crític del nostre segle. Encara que la seva
mort va truncar la seva obra, ha deixat estudis d´una penetrant i
anticipada lucidesa, dedicats a l´art i a la literatura. Vinculat
estretament amb el grup de filòsofs de l´Escola de Frankfurt (Adorno,
Marcuse, Horkheimer...) i divulgat amb retards i fins avui de forma
fragmentària, la seva presència en el món de les idees del nostre temps
sembla ben assegurada per damunt de les modes.
Walter Benjamin s´ha convertit en un dels més grans pensadors del segle
XX. Tal com ho explica la pel·lícula "La última frontera", la obra de
Walter Benjamin es situa al marge de diferents fronteres del pensament
i, a la vegada, es sitúa als límits de diferents matèries: la Història,
la Sociologia, l´Estètica i la Teologia, essent un heterodox en cada una
d´elles. La seva aportació a la Història del Pensament és molt actual,
ja que des de la seva personal visió fronterera de les coses, aporta una
nova visió a temes i qüestions tant diverses com Goethe, el Drama Barroc
Alemany, l´obra d´art en l´època de la seva reproductibilitat tècnica,
el concepte d´Aura, la Fotografia, la Literatura, l´Arquitectura, el
Llenguatge, la Mística o la Filosofia de la Història.