L'església parroquial de Sant Feliu de Parlavà, que ja existia el 1019, és romànica, del segle XII, d'una nau amb absis semicircular alterada amb una obra de fortificació i altres reformes posteriors. Les obertures del frontis són d'una reforma del XVIII. L'any 1742figura incís al frontó d'una porta. Damunt la façana hi ha l'espadanya romànica en dos arcs inutilitzada per la fortificació posterior. L'absis conserva la finestra romànica de doble biaix. La volta de la nau és apuntada i l'arc triomfal té la mateixa forma. L'aparell dels murs romànics és de carreus ben escairats. La ferma obra de fortificació baix-medieval enlaire tots els murs perimetrals del temple.

A la nau s'afegiren dues capelles laterals; la septentrional manté la volta de creueria tardo-gòtica. La sagristia ostenta la data de 1630 en un carreu angular i al ràfec de teulada decorat. Una torre-campanar dels segles XVIII o XIX es dreça damunt el mur de fortificació que sobre alça l'àbsis romànic.

En una de les cases pròximes a l'església es guardà fins el 1973 una marededéu romànica, talla de fusta de 50 cm d'alçada que hom considera de la fi del segle XII. És molt malmenada: la Verge, sedent, tenia el fill sobre el genoll esquerre, però aquest ha desaparegut, menjat pels corcs. La imatge fou venuda a un col.leccionista i hom ignora on és actualment.

 

L'actual església de Sant Cristòfol de Fonolleres (citada els anys 1122 i 1123) és d'estil gòtic tardà, del segle XVI, d'una nau amb l'absis semicircular a l'exterior i poligonal a l'interior. Sobre l'absis s'aixeca una torre de fortificació. La porta és d'arquivoltes ogivals i hi ha una espadanya de quatre arcs. La volta i els arcs torals de la nau són apuntats. El presbiteri té volta de creueria, a la clau hi ha una representació de la Mare de Déu. Les mènsules d'arcs i nerviacions posseixen també decoració esculpida. Aquesta església es construí sobre el lloc que ocupava l'anterior, pre-romànica, de la qual se salvà una part de l'absis trapezial adossat a l'exterior de la capçalera gòtica. Aquest vestigi fou exhumat involuntàriament l'any 1970 en desallotjar l'antic cementiri. Es conserva en una alçada d'1'60 m el mur oriental amb una finestra i un fragment del lateral del nord. L'aparell és cobert per una capa d'arrebossat en el qual hi ha un grafit en forma de minúscula creu grega.

 

Del Castell de Fonolleres (existent el segle XI) resta un únic vestigi a pocs metres al nord-est de l'església: la part inferior d'un mur angular proveït de llargues espitlleres. L'any 1970 fou destruït, lamentablement, un altre fragment de muralla que es conservava uns cinc-cents metres a llevant de l'església, el qual posseïa, també, nombroses sageteres.