El primer documentat del que es té notícia data del 978. És un diploma on ve citat el lloc com a "villa Maliano" referent a la donació feta pel comte bisbe Miró al monestir de Sant Pere de Besalú d'una casa amb la seva cort.

Existeix la possibilitat que el territori hagués estat ocupat remotament, ja que en el turó on hi ha la capella de Santa Magdalena, primitivament priorat de Santa Maria de Jonqueres, s'hi van trobar algunes restes arqueològiques que podrien correspondre a una estació iberoromana, però la hipòtesi encara no està confirmada

I també, abans de la data del document citat, hi ha antecedents de Maià, com es desprén del fet següent:

A Guifred II el sucecí el comte - bisbe Miró III, que davant dels fets determinà sancionar els inculpats. A Senoifred li foren confiscades les terres que posseïa i posteriorment (978) traspassades en propietat a l'església de Sant Pere de Besalú.

El segle XVII Maià era lloc reial, no així Dosquers, que fins la centúria dinovena mantingué el senyoriu eclesiàstic.

A començaments del XIX (1802) es va sostenir un litigi entre els monestirs de Sant Pere de Besalú, Jonqueres i el prior de Lladó amb la Mitra, per tal de defensar els drets dominicals que aquelles cases religiosesn percebien del castell de Dosquers.

L'any 1936 Dosquers fou inclós a la comarca de l'Alt Empordà i el 1937 es traspassà a la Garrotxa.

L'any 1969 s'agregà el municipi de Dosquers al de Maià de Montcal.

Maià i el seu agregat han estat de sempre nuclis eminentment agrícoles, però la producció va anar minvant. Però des de l'any 1993, l'impuls ecologista del matrimoni Grau de can Garriga - es dedica a la producció de llet ecològica - ha tingut ressó en el món rural i ha repercutit a Maià.