El terme municipal de La Tallada d'Empordà, de 16,74 km2, està situat a la plana del Baix Ter i el seu límit sud el constitueix el mateix riu. Formen part del municipi quatre pobles: La Tallada, que és la capital administrativa i el nucli amb més habitants; Tor, al nord; Marenyà, a l'oest, i Canet de la Tallada, al sudest.

Tot i que la major part del terme és pla, amb altures d'entre 10 i 20m. sobre el nivell del mar, la part nord-occidental és més abrupta i està ocupada per la Serra de Marenyà o de Sant Grau, arribant fins al Puig Segalar (170m.), on es troben els termes municipals de La Tallada, Garrigoles, Viladamat i Albons.

És una muntanya recoberta de pinedes relativament recents. A mitjan del segle passat estava tota conreada i plantada d'oliveres i vinya, que es van anar abandonant poc a poc fins convertir-se en un bosc espès.

La part més baixa de la serralada, on es situen els nuclis de Marenyà i La Tallada, és la trancisió entre la muntanya i la plana més fèrtil, de regadiu. En aquesta zona, coneguda com els Aspres, predominen els conreus cerealístics de secà i és on es concentra la major part de la població.

Quan a la plana, que ocupa la meitat est i sud del terme municipal, és regada per diverses rieres i recs secundaris que prenen les aigües al Ter i al Rec del Molí, el qual s'inicia a Colomers. És la zona agrícola més fèrtil del minicipi.

Es coneixen informacions i notícies de La Tallada des del segle XI. Apareix la fortalesa que dicunt Talada entorn els anys 1053 i 1071. Hi ha notícies d'un cavaller anomenat Humbert de la Tallada entre els anys 1079, 1111 i 1128. I més endavant es cita el castell de La Tallada en diversos documents dels segles XIII i XIV. No obstant, són poques les notícies que permeten resseguir amb detall la història del municipi.

Al segle XIV el castell de la Tallada va canviar de mans diverses vegades, fins que al 16 de desembre del 1385 la Tallada i Verges es van rendir al rei i quedaren incorporats a la corona, igual que el comtat d'Empúries. Dos anys més tard el comte Joan veié restituït el seu comtat i poc després va vendre al seu germà les viles de Bellcaire, Verges i la Tallada, donant origen a la baronia de Verges. Com que la va heretar la Joana de Rocabertí, la seva muller, es va trobar sota el domini dels Rocabertí fins que al 1587 es va incorporar a la corona, formant part de la batllia reial de Verges.

La pertanyença als Rocabertí encara es veu reflectit en l'actual escut del poble: La creu i els dos rocs de color blau, un a cada costat. Hi figuren, també, les barres horitzontals i verticals, símbols de les cases d'Empúries i de Barcelona, a la meitat inferior.

A partir del segle XVIII i especialment del segle XIX la població va notar un augment significatiu, seguint un procés generalitzat a tot el país. En el conjunt del municipi hi havia 282 habitants a l'any 1719 i va arribar fins els 506 al 1857. Entre la segona meitat del segle XIX i els primers decennis del segle XX va començar a minvar poc a poc (483 habitants al 1910), però sembla que va reempendre el creixement, lent però constant, als anys següents, ja que al 1960 hi havia censats 569 habitants.

Segurament aquella fou l'època amb més població al municipi. A partir de la dècada següent la minva de població respecte temps passats ja es notava. I durant els anys 80 i 90 del segle XX va quedar estabilitzada entorn els 350 habitants. A partir del 1999/2000 es detecta un petit creixement que sembla seguir una línia constant, segurament degut a la creació de nou sòl edificable en els diversos pobles del terme municipal.

El que sí ha crescut notablement és la població de segona residència; famílies que fa anys que tenen una casa als nostres pobles per passar-hi les vacances, caps de setmana i temps de lleure, i que estan ben arrelades al municipi.