El municipi està situat al costat dret del Segre i al lloc de desguàs del riu Duran, que forma part de l'anomenat estret d'Isòvol. Fa de límit natural entre la Baixa Cerdanya i la Batllia o Petita Cerdanya. Forma la part baixa de Valltova o vall del Duran i té com a accidents més destacats i característics el tossal d'Isòvol (1.288 m) i, parcialment, el Montcurto -o Cortús, com l'anomenen els estadants- (1.377,9 m). A més, està regat pels torrents Llevador -el qual desguassa al Duran-, dels Bous -que descendeix pel pla del Forn i el pla d'Isòvol-, de la Sosa i Gros, així com per la sèquia de Cerdanya, tots situats a la solana.

Al NE confronta amb Ger -aprox. per la serra d'All i el torrent dels Bous-; a ponent -per Cortàs i Éller- i a migdia -per Baltarga-, amb Bellver de Cerdanya, i al sud, en el ampli sector del Segre, amb Prats i Sansor -a Sansor-, i Das -a Sanavastre.

La carretera de Puigcerdà a la Seu passa pels pobles d'All i Isòvol, i d'aquesta surt el trencall cap a Olopte (GIV-4032).

La superfície del terme és, quasi exclusivament, de conreu i, en la seva majoria, de regadiu. Hi dominen els prats, seguits del guaret, els farratges i el blat. De bosc com a tal, només n'hi ha 28 ha, representades pel pi roig -zona d'Olopte-. A les costes occidentals, hom hi troba pinassa .La resta la integren el matollar i les associacions pastura-matollar i matollar-pi negre, aquesta darrera en una àrea reduïda.

Formen part del terme els pobles d'Isòvol, Olopte i All, a més d'algun mas isolat important com el del Ravetllat. El seu poblament prehistòric -neolític i edat del bronze- és ben conegut i rellevant, per bé que força restringit a les coves. Fins al 1716 va pertànyer a la vegueria de Cerdanya, i des de llavors fins al 1833, al corregiment de Puigcerdà, excepte en el període 1812-13, en què fou del departament del Segre, francès. D'aleshores ençà és de la província de Girona. Pertany al partit judicial i a la rodalia de Puigcerdà.

És curiosa, des del punt de vista geològic, la zona coneguda com les Guillateres. Les diverses coves ocupades per l'home, com a mínim des d'època neolítica, són igualment importants. A més, s'hi constatà la troballa d'una fauna estepària (bisó, marmota, rinoceront, cavall...) i boscosa (cérvol...) lligada a les glaciacions quaternàries. En l'actualitat, el tossal d'Isòvol, pel seu valor de conjunt (florístic -adonis pirinenc-, entomològic, geogràfic, càrstic, d'ocupació humana...) està catalogat dins d'un PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) per la Generalitat.

La seva activitat productiva principal és la ramaderia. Hi destaca el bestiar boví i les vaques de llet per sobre d'un nombre rellevant de bestiar porquí, davant d'un de reduït de cavalls i eugues. Té per mercat agrícola principal i àrea comercial Puigcerdà, i per mercat secundari, la Seu d'Urgell. Antigament -com a mínim des de l'edat mitjana- se'n feien extraccions de marbre gris i roig (en realitat, calcàries); així, alguns dels edifics més importants de la comarca -portalades d'esglésies, cantoneres de torres de guaita, etc.- estan aixecats o acabats amb aquest material. Actualment, a la riba del Segre s'extreuen àrids, i al tossal d'Isòvol, pedra per a la construcció.