Les primeres notícies de poblament de Gualta es refereixen a l'existència d'un poblat ibèric en el vessant sud-oriental del puig de la Font Pasquala, vora d'un antic camí. Es tracta de les restes d'uns murs, situats en un indret de fàcil defensa i on l'existència d'aigua garantia una subsistència més o menys ferma. Que el primer poblament de Gualta es dugués a terme a dalt d'un puig, cal relacionar-ho amb el fet que hi ha indicis que als segles III-IV el mar arribaba ran de la vila de Torroella, i molt a prop de Gualta i Fontanilles.

L'evolució del topónim Gualta des del segle IX fins al XVII:

879 Aqualta
959 Agualta
1046 Aqualta
1051 Acualta
1058 Acualta
1062 Aqualta
1285 Gauta
1295 Gauta
1316 Agauta
1348 Agauta
1362 Agauta
1370 Gauta, Gualta
1467 Galta
1691 Gualta

GUALTA A L'EDAT MITJANA

L'any 1313 el rei Jaume II concedí autorització a Ramon d'Empúries, germà del compte emporità, per tal que construís una fortalessa a Gualta. Sabem que l'any 1358 era construït, ja que a les corts de Montsó es fa referència al castell de Gualta. A hores d'ara, l'única mostra de fortificació que pugui tenir relació amb l'antic castell la trobem al molí de Gualta, ja que conserva restes notables de caire defensiu, com ara un pany de muralla que podria pertànyer a una torre quadrangular, un matacà i unes espitlleres.

El període escolat entre els segles XIV i XV és solcat, de tant en tant, per episodis bèl·lics que tindran conseqüències tràgiques per als habitants de Gualta. No és casual que sigui al llarg d'aquests segles que trobem les escasses referències al castell. Com a nucli fortificat poc rellevant, és lògic que no pogués deturar els diversos atacs que la vila va rebre en un període propici a les guerres i que sovint calgués reconstruir-lo.

LA GUERRA CIVIL A GUALTA

A conseqüència de l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 contra el Govern republicà, es procedí, a Gualta, al nomenament d'un Ajuntament antifeixista que va durar menys d'un mes. Així, el 23 d'agost el Comitè Antifeixista de Gualta nomenà un altre consistori. Ben aviat les decisions recollides en els llibres d'actes municipals es fan ressó de la guerra. El mateix agost del 1936 es recullen 450 ptes. en una subscripció popular destinada a alleugar les necessitats de les famílis dels soldats morts al front, i per l'octubre es fa una relació nominal dels ciutadans de Gualta aptes per al servei d'armes.

Mentre Gualta s'organitzava per temperar-se en el possible a les dificultats de la guerra, molts gualtencs eren al front lluitant al costat de la República. A poc a poc, et tomb negatiu de la guerra per a les forces republicanes provocà una arribada de refugiats de les zones de l'Estat que anaven essent ocupades paulatinament per l'exèrcit franquista. El dia 16 de febrer de 1939, l'exèrcit franquista entrà a Gualta i, tot seguit, les autoritats militars procediren a constituir una denominada "Comision Gestora". Fou però, un govern breu, ja que pel gener de 1940 el governador civil nomenà un altre Comissió.