|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
LA REINA SIBIL.LA DE FORTIÀ
Procedeix de la petita noblesa de l´Empordà. Era filla del donzell (cavaller
no armat) Berenguer de Fortià. Vídua d´Artal de Foces, esdevingué amistançada
(1375) i més tad muller (1377) de Pere III el Cerimoniós, i fou així una de les
dues úniques reines catalana que ha tingut el país no pertanyents a llinatge
reials; l´altra fou Elisenda de Montcada.
Des del seu lloc de sobirana Sibil.la, que no sabia llegir però tenia una
astúcia extraordinària, protegí i encimbellà els seus parents. El seu germà
Bernat de Fortià (?-1424) fou primer majordom, després camarlenc reial i més
tard lloctinent de governador de Catalunya, i capità general de les tropes que
lliutaren contra Joan I d´Empúries. Però el nepotisme de la reina, afavorit per
la política del rei contra els magnants, motivà greus tensions dins la família
reial i la cort, i a la mort del rei Pere (1386), acusada d´haver abandonat el
rei malalt i d´altres crims de lesa majestat, fou resclosa al castell de
Montcada. Perdonada per intervenció del futur Benet XIII, ella i el seu germà
hagueren de renunciar les nombroses donacions (viles, castells i rendes) a canvi
d´una pensió.
Foto Andreu Brugués
ANDREU BRUGUÉS I LLOBERA (Fortià 1916- Madrid 2001)
Va formar part del reduït nucli d´universitaris empordanesos que, procedents
de famílies rurals, es van sentir atrets pels ideals falangistes. Brugués hi
connectà a Múrcia, on va estudiar dret, i va participar voluntàriament a la
guerra en el front franquista. Tot i així, en els anys quaranta va tenir
seriosos problemes amb el governador civil de Girona, ciutat on residia.
Casat amb la periodista i escriptora Pilar Morales, es va traslladar a
Barcelona, on va obrir un bufet d´advocats. Des de la ponència de Cultura de la
Diputació de Barcelona va afavorir la publicació de llibres en català i la
restauració del patrimoni arquitectònic. La seva aportació més singular, però,
van ser els vincles que va establir entre la Diputació de Barcelona i l´Alguer a
Sardenya. També va donar suport a l´Arxiu de la Corona d´Aragó i va promoure,
entre molts altres llibres, la publicació de la monografia "La reina Sibil.la de
Fortià", escrita per l´italià Alberto Boscolo.
Va ser president de l´Ateneu de Barcelona a la mort de l´escriptor Ignasi
Agustí, i més tard va ser el primer president de l´època democràtica d´aquesta
institució. Durant els últims anys de la seva vida professional va exercir com a
jutge i fiscal als jutjats de Figueres i a la Bisbal. Era comendador de l´Orde
al Mèrit de la República Italiana i membre de l´Acadèmia Orsiana del Far de Sant
Cristòbal. Fou president de l´Institut d´Estudis Empordanesos (1976-1985).
Foto Josep Rahola JOSEP RAHOLA D´ESPONA
Va néixer a Barcelona l´any 1918, encara que el seu pare havia nascut a
Roses i la seva mare a Vic. Va cursar els estudis primaris i el batxillerat
a la Mútua Escolar Blanquerna i va ingressar el 1936 a l´Escola d´Enginyers
Industrials de la capital comtal, estudis que va haver d´interrompre a causa
de la guerra civil, en la qual s´allistà al bandol republicà.
Va fer tota la retirada de l´exèrcit republicà passant per Figueres on, per
casualitat, assisteix a l´última sessió del Congrés Espanyol que se celebra
al Castell de Sant Ferran, presidida per Martínez Barrio. Entrà a l´estat
francès pel Portús on és tancat al camp de concentranció del Voló, del qual
s´escapa dues vegades.
Visqué algun temps a França i a Montpeller es va trobar, entre molts altres,
Heribert Barrera i Alexandre Cirici. Posteriorment tornà a Catalunya i,
passat un temps, l´any 1946 acabà els estudis universitaris.
Un any després se´n va a Anglaterra per aprendre noves tècniques de
protecció i enduriment d´acers i ferros. Fou membre del Institute of Metal
Finishing. De retorn a Barcelona introdueix el cromat dur a l´estat i munta
el primer taller d´aquest tractament. S´especialitzà en els acers
inoxidables.
La relació amb Fortià ve donada pel seu matrimoni amb Montserrat Estrada i
Gusi l´any 1947, filla del propietari de la granjaescola de Fortianell que
més endavant heretaria, amb la qual ha tingut tres fills.
Des del seu retorn a Catalunya participà en la lluita antifranquista. L´any
1977 es fa militant d´Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual
sempre havia simpatitzat. A partir de llavors pren part activa en el partit
i en els anys 1979 i 1983 és elegit senador per Girona.
Com a polític, lluità per la defensa dels drets nacionals de Catalunya,
alhora que prengué la iniciativa perquè la Generalitat fes la carretera de
Maçanet de Cabrenys a Costoges la de la Vajol al coll de la Manrella, on la
Comissió d´Actes Lluís Companys, de la qual és membre fundador, havia erigit
un monument.
A la seva última legislatura aconseguí que el Senat aprovés la constitució
d´una comissió d´investigació sobre l´ús de les drogues i la seva xarxa
d´introducció i distribució a l´Estat.
L´any 1987, Josep Rahola es jubilà professionalment, encara que continuà
treballant per a ERC, partit del qual encara és membre del Consell Nacional.
En l´actualitat es dedica al seu negoci familiar d´explotació de la finca de
Fortianell, on resideix quasi sempre amb la seva família.
JERONI POCH
El llibre "Homes de ciència empordanesos" (1985) dóna notícia de Jeroni
Poch que nascut a Fortià al segle XVII, s´establí a la ciutat de Girona, on
fou metge titular. Sembla que fou capdavanter en el tractament de temes
mèdics en un llibre que publicà l´any 1637. |
|
|
|
|
|
|
|