Joan Matamala i Gournes
Va néixer a "la Pedrera" de Mata (Porqueres ) l'any 1871 i morí el 1940. Era un home vigorós i fumava amb pipa. Va ser alumne del "mestre Tites", i, més endavant, estudià durant uns cursos al Monestir. Va ser 17 anys jutge de pau de Porqueres.
Les explicacions del fill perfilen la típica estampa del conciliador, que l'hàbit i la fama aureolen popularment. Era el prototipus de "l'home bo" - en el sentit jurídic de la paraula-, sense deixar de ser un bon home. Home d'ordre i de mà dura, va ser "cabo de somatén".
Buscava deus amb la mà sota l'aixella esquerra. Caminava lentament i quan el cor se li disparava deia: "aquí!" i diuen que ho solia endevinar. Però la fama que ha arribat fins avui , prové dels seus versos, perquè a més a més, era - per damunt de tot - un poeta. No va ser mai cornellenc - i, per tant, podria semblar fora de lloc incloure'l -, però ben segur que durant els anys trenta tenia bon ascendent sobre la població, perquè els vells encara reciten de memòria alguns fragments dels seus versos i cançons.
En Ramon Sastre
Ramon Font i Macià , fill de Besalú i sastre d'ofici, fou durant molts anys el gran promotor de les festes i equips de futbol de Cornellà. Des de l'any 1941 fins al 1949 va encarregar-se d'organitzar la festa del carrer del Carme. No en va
tenir prou amb aquella feinada que el mateix any 1941 carregava sobre les seves espatlles la responsabilitat de la nostra entranyable festa major... i això durant trenta anys, ja que va deixar-ho al 1971. Pel que fa a la seva afició a l'esport, recordem-lo com a president de "l'Agrupació Esportiva Cornellà", perquè durant aquells anys s'inaugurà primer el camp de futbol de la Bòbila i després el de la Terrera, mentre l'equip obtenia molt bons resultats".
En Quimet Cargol
Joaquim Bados ("Quimet Cargol" de motiu) va néixer a can Cargol de Borgonyà el 25 d'abril de 1925. És vidu de Lola Sabà. Ha treballat de fuster a Cornellà i durant molts anys a can Gimferrer de Banyoles (la fàbrica de "Les Saques"). Ara fa de conserge a l'escola. Esbossà la seva biografia en l'Auca de la festa major de l'any 1982.