De les troballes arqueològiques més antigues (restes d'un mastodont) del Paleolític, passant per l'existència de vil·les romanes es pot, en part, deduir la importància i la riquesa de La Vall del Terri.

Dates importants són: la del 19 d'agost de 1337 en què el rei Pere el Cerimoniós atorga la Carta Pobla (que deslliura els habitants de La Vall de certes obligacions). L'any 1367 en què es concedeix autorització per formar un Consell Municipal (per governar el municipi) i també cal ressaltar quan el Rei Pere autoritza enderrocar part del castell de Cornellà (l'enderroc afectaria majorment les muralles i el fossat) destinat-ne una part a hospital per a caminants i pobres (el Rei cedí els drets que tenia sobre la torre, els valls i les pedres per fer aquesta edificació) al sosteniment del qual, entre d'altres, va participar l'infant D.Joan amb el manteniment perpetu d'un llit de l'hospital, el cobrellit del qual havia de dur brodat l'escut reial.

L'any 1385 s'hostatjaven a Cornellà la reina Sibil·la de Fortià, l'infant D. Joan i la seva esposa Violant de Bar (ducs de Girona). L'any 1391 pagesos de diferents pobles del municipi varen participar, de forma virulenta, a l'assalt del Call Jueu de Girona. Més endavant a la Bastida de Borgonyà fou pres l'abat de Banyoles Francesc Xetmar per part de la cavalleria castellana, en la guerra civil catalana (1460-1472).

S'ha de recordar que, en plena guerra dels Pagesos de Remença, per la Vall passà en Pere Joan Sala (Serrallonga) en lluita constant contra senyors i nobles, fita que podria ser l'inici de la supressió dels "mals usos" per part dels feudals i, qui sap, el començament de les commemoracions tradicionals que cada any celebrem a la Plaça del Maig el Dilluns de Pasqua: "La Plantada de l'Arbre del Maig" i el "Ball del Cornut".

Del segle XVII tenim coneixement de diferents fets, costums, tradicions i cultius del nostre poble perquè el domer Joan Roura hi va deixar escrit en la "Consueta". En els segles XVII i XVIII Cornellà fou escenari de les guerres sostingudes amb França i convertida en campament militar, tan aviat per les tropes franceses com per les tropes espanyoles.

Durant la tercera de les guerres carlines la població de Cornellà va prendre part molt activa en una de les batalles sostingudes entre el general Savalls i Cirlot. Entre els personatges que han deixat petja podem fer esment de: Bernat Bernat, nascut a Cornellà i que fou bisbe de la ciutat de Carcassona. Patllari Calbet, monjo, tristament famós per intentar enverinar el "Papa Lluna", Benedicte XIII. Narcís Coll d'Ermedàs que arribà a ser arquebisbe de Caracas. Guillem de Corts que col·laborà en les obres de la catedral de Girona.

A principis del segle XX apareix un "boom" musical amb la formació i les actuacions del "Trio Victòria" format per músics del municipi: Josep Casadevall, Miquel Jou i Jaume Baró.  També la fundació de la Cobla-Orquestra "La Selvatana" el 1913 per part, entre d'altres de: Pere Arpa, Cebrià Gratacós, Joan Casadevall i Joan Comas, veïns de Cornellà del Terri.