Els primers habitants d'aquestes valls es remunten a l'any 100.000 a.C. i l'any 833 ja apareix mencionada l'església de la parròquia de Sales (avui la Cellera) com a part dels privilegis que va rebre l'abat Teodosi del monestir de St. Medir del rei Carles el Calb.

Durant molt temps, els habitants de la vall van estar sotmesos a la batllia i jurisdicció del castell d'Anglès, regentat inicialment pels comtes de Cabrera i amb posterioritat pels Montcada i els Olmera. No obstant, el poder eclesiàstic, molt important en aquella època, continuava concentrat a la parròquia de La Cellera.

Església de Santa Maria de Sales de la Cellera

No fou fins l'any 1788, i després de no poques tibantors, que el poble de la Cellera de Ter assolí la seva independència municipal. Malauradament, el seu enclavament, clau per creuar el riu Ter, converteix la Cellera en pas obligat de regiments militars. Això converteix el municipi en escenari de batalles dins la Guerra de Separació de Catalunya, dins la Guerra del Francès, dins les Guerres Carlines fins i tot en plena Guerra Civil on és objectiu de les bombes dels Junkers alemanys.

Mica en mica el poble es va recuperant, i avui dia, amb la inauguració de la variant de la C63 i l'inici de les obres al Polígon Industrial, el poble veu amb il.lusió unes eines de millora per a un creixement continuat i un futur millor que el present.