ABAT ADULF ( S.IX )
Adulf és el primer abat de nom conegut del monestir de Sant Martí de Les Escaules. Es creu que fou el fundador de dit monestir en una data situada entre els anys 820 i 825 (segons l´historiador Ramon d´Abadal).
Entre els anys 814 i 840 dit abat aconseguí un precepte de defensa i inmunitat des seu cenobi otorgat per l´emperador franc Lluís el Pietós. L´any 844 aconseguí un nou precepte del rei Carles el Calb on es confirmen les propietats del monestir i es fa constar que els monjos havien artigat els erms i aplicat el sistema d´aprisió a una part de les terres. Això va comportar una colonització per part de pagesos en les valls mitjanes del riu la Muga i el naixement dels actuals pobles de Boadella i Les Escaules.

BERNAT DE VILAMARÍ ( 1403/11- en plena mar, prop d´Itàlia 1463 )
Almirall. No està documentat però és gairebé segur que va néixer en el castell de Boadella, propietat del seu pare Joan Vilamarí i Sagarriga,senyor de Boadella. Fou Capità de la galera on, a Porto Pisano, es féu la concòrdia entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el duc Felip Maria I de Milà ( 1462 ). A Orient, defensà dels atacs dels turcs les illes de Rodes i Xipre i Constantinoble.
Com a capità general de l´armada, intervingué en diverses accions a la costa italiana en servei d´Alfons IV, i obligà a capitular el castell de Vada ( 1453 ). Obtingué un trionf a Ponça contra els genovesos ( 1454 ), als quals destruí un bon nombre de naus. Continuà la campanya antigenovesa i lluità a Còrsega i a Provença. Feta la pau amb la cessió, per part de Gènova, de Calvi i Bonifacio ( 1459 ), passà del servei de Ferran I de Nàpols al de Joan II de Catalunya-Aragó, pel qual, com ja en temps d´Alfons, fou governador del Rosselló. A l´atri de l´abadia de Montserrat hi ha el sepulcre que conté les seves despulles.

JOAN DE VILAMARÍ ( ? - ?1479 )
Cavaller, probablement nascut en el castell de Boadella. Fill de Pere de Vilamarí, senyor de Boadella i d´Agnès. Succeí al seu oncle, Bernat de Vilamarí, en la senyoria de Palau-Saverdera. Patró de galeres per Alfons IV, fou nomenat procurador reial de Menorca, i obtingué possessions a Ciutadella i altres llocs ( 1440 ). Deixà, com el seu oncle Bernat, el servei de Ferran I de Nàpols i passà al de Joan II de Catalunya- Aragó, el qual el féu capità general de la flota en morir el dit Bernat ( 1463 ), i el mateix any el nomenà lloctinent de governador de Rosselló i Cerdanya per a quan fossin recuperats. Serví un quant temps Florència, i com a Capità general li fou encarregada la recuperació de Còrsega ( 1479 ).

FRANCESC DE VILAMARÍ I DE PALAU ( mort en 1418/ 21 )
Senyor de Boadella, fou enviat a Avinyó i a França en defensa de Benet XIII ( 1393 ), conseller i algutzir del rei Martí I ( 1405 ).

GOT CANTENYS ( 2ona. Meitat S.XVIII- 1era. Meitat S.XIX )
Fill de can Cantenys de Boadella. Va destecar com a sometent en les lluites contra els exèrcits de Napoleó durant la Guerra Gran ( 1793-1795 ) i també en la Guerra de la Independència ( 1808-1814 ). Els sometents eren petites organitzacions de gent armada (no professional) que defensaven els pobles i viles de Catalunya.

MARTIRIÀ SERRAT MIRÓ (S.XIX)
Fill de can Serrat de Les Escaules, fou un important general dels carlistes durant la guerra de 1833 a 1840.

MODEST AYMAR BARNADES ( S.XIX)
Fill de can Pau Aymar de Les Escaules. Fou nomenat guàrdia civil durant la darrera guerra carlista ( 1872-1876 ) i va participar en diversos combats entre carlistes i liberals a la muntanya de Mont-Roig de Darnius.

MARTÍ RIBAS SERRAT ( 1846-1915 )
L´indià més destacat dels que emigraren a Amèrica del municipi. Fill de can Tabola de Boadella. Va passar uns anys treballant a Cuba i tornà força enriquit. Va comprar el castell i les terres properes. Durant molts anys fou l´alcalde del poble, i el castell era anomenat Ca l´Americà. Dins el castell va fer construir el trull per moldre olives més modern del poble i era utilitzat per moltes cases que no tenien trull propi.

FRANCESC CANTENYS ( S.XIX )
Fill de Can Cantenys de Boadella. Fou nomenat cap del partit dels liberals de Boadella. També destacà com a combatent durant els aixecaments liberals dels anys 1854 i 1875.

MIQUEL MARCÈ CANTENYS (N.1855 )
Després d´estudiar en el seminari del Collell participà en la darrera guerra Carlista. Acabada la guerra es féu guàrdia civil i fou destinat a l´illa de Cuba. Possiblement fou guàrdia civil en aquella possessió espanyola fins que es va perdre la guerra del 1898 i fou declarada nació independent. Probablement participà en les guerres d´aquella illa i en tornar consta que fou nomenat alabarder del rei Alfons XIII pels mèrits aconseguits a Cuba.

JOSEP SALIP SARDÀ (1899-1959)
Era fill de Les Escaules i va destacar en la seva tasca de bon mestre d´escola. Pertanyia a aquella classe de mestres empordanesos que tant varen aportar en el desenvolupament de la pedagogia catalana durant la primera meitat del segle XX. Era fill de can Xacó de Les Escaules. Després de tres o quatre anys de fer de mestre a Vilanova del Camí, a la comarca de l´Anoia, el 1927 se´n va a la Bisbal d´Empordà gràcies a una permuta. Josep Salip havia format part del sometent de la comarca i fins i tot havia arribat a ocupar algun càrrec en la direcció d´aquest cos.
Abans de la Guerra Civil militava a les files de l´Esquerra Republicana de Catalunya i, en esclatar la Revolució, es va radicalitzar i va formar part del comitè de la CNT. També va tenir una destacada participació en els fets d´octubre de 1934 i, per aquest motiu, fou empresonat a Girona dos o tres mesos i suspès de feina durant gairebé un any. Però malgrat aquesta participació activa en la vida política i sindical de la Bisbal, la seva actuació més recordada fou com a mestre tant a les escoles "nacionales" d´aquesta localitat baixempordanesa -on va ser director durant els últims anys de la seva estada-com en la preparació de batxillers.
Josep Salip va tenir una participació molt destacada, juntament amb els mestres Joan Clares, Victòria Vigo i Concepció Isern, en l´organització de les colònies escolars que es van fer als col.legis de la Bisbal durant les vacances del 1936. Aquest fet ha originat tot el moviment de colònies posterior. Josep Salip també va col.laborar, entre d´altres publicacions, en el periòdic local "el Bisbalenc".