Episodis Històrics

La revolta remença

Amer va tenir un paper molt important en el desenllaç del conflicte al camp català del segle XV. El monestir fou l’escenari de les negociacions entre el representant del rei Ferran el Catòlic i els cabdills remences, que desembocaren en la signatura del compromís d’arbitratge mitjançant el qual s’havia de signar la Sentència Arbitral de Guadalupe, que posava fi a la guerra entre senyors i pagesos. Una placa commemora aquest fet.

La Guerra dels Segadors

La Selva fou una de les comarques més actives en la Guerra dels Segadors, i els “tercios” espanyols s’hi van abonar de valent. Una de les batalles va tenir lloc al terme d’Amer, entre els sublevats que venien de Santa Coloma i els soldats que venien de Sant Feliu de Pallerols.

Tres presidents de la Generalitat

Durant diverses etapes, tres abats del monestir d’Amer van ser presidents de la Generalitat, segons es recull en diverses relacions d’estudiosos. Els abats foren Francesc de Giginta (trienni 1566-68), Miquel d’Alentorn i de Salbà (1635-37, immediatament abans de Pau Claris) i Andreu Pont d’Osseja (1647-49).

Pilars i columnes

Per què els pilars de l’església es van buidar de dintre i van ser substituïts per grups de quatre columnes? Al segle XVII, durant la guerra del francès, l’església parroquial de Sant Miquel va ser volada, i es va haver de fer servir la del monestir. L’abat Joan Antoni Climent va decidir buidar els pilars per tal de millorar la visibilitat dels assistents als actes que s’hi celebraven.

El primer alcalde

Antoni Conches (o Conques) és el primer alcalde d’Amer. Va ser nomenat l’any 1494. Fins aleshores, Amer depenia administrativament de Girona, però gràcies a uns privilegis reials la vila va obtenir llibertat per nomenar els seus propis governants. Això sí: Girona va presentar plet i durant 15 anys es va estar discutint, fins que al final es va donar la raó a Amer.

L’últim abat

Joan Antoni de Llanza i de Valls va ser l’últim abat del monestir d’Amer. L’exclaustració decretada el 1835 obligà el monestir a tancar les seves portes, que ja no tornaria a obrir mai més. El seu patrimoni quedaria desprotegit i dispers, i es perdria irremeiablement.

El terratrèmol de 1427

El dia 15 de març de 1427, la vila d’Amer va quedar destruïda per un dels moviments sísmics més forts de la història de Catalunya. La destrucció va afectar també el monestir, que va veure perdre per sempre més el claustre romànic que tenia.

  -  Més informació (format PDF)

La sardana d’”El senyor mestre d’Amer”

El musicòleg Lluís Albert va localitzar l’any 1955, a la Biblioteca de Catalunya de l’Institut d’Estudis Catalans, un manuscrit del segle XVIII on entre altres ballables hi ha 4 sardanes, que són les més antigues que s’han trobat. Una d’elles porta per títol “La del senyor mestre d’Amer”.

Trossos de Catalunya, a la plaça d’Amer

La urbanització de la Plaça de la Vila d’Amer (1982) es va fer amb llambordes, tal i com estava previst en el projecte inicial. Però atesa la dificultat de poder-ne trobar es realitzà una crida als Ajuntaments de Catalunya per si podien cedir-ne de les que retiraven dels carrers. A canvi, una placa recordaria la seva donació. Per això, a diversos punts de la plaça hi ha gravat en pedra el nom de cadascun d’Aquests municipis, que permeten que diversos trossets de Catalunya es puguin trepitjar a Amer: Badalona, Barcelona, la Bisbal, Figueres, Girona, Mataró, Olot, Palamós, Sabadell, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Terrassa i Vic.

El mercat, motor de progrés

Durant molts segles, el mercat d’Amer ha estat l’autèntic motor del progrés econòmic i social de la vila i la seva gent. El mercat va donar lloc a molts comerços, i a la proliferació de mols oficis. La influència del mercat era importantíssima, de manera que quan ja entrat el present segle va anar perdent pes, la vila en general també se’n va ressentir.

Fulgor i mort d’un carrilet

Durant 75 anys (1894-1969), Amer va gaudir d’un servei de ferrocarril que l’unia amb Olot i Girona. Era l’estació més important després d’aquestes dues, i hi havia tallers de reparació de les màquines i els vagons. Amb l’arribada del tren, la vida econòmica d’Amer va experimentar un rellançament important, però la seva desaparició significà un cop molt dur.