|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
Població 2008: 334
Gentilici: vilamacolumenc / a
Altitud: 5 m
Superfície: 6 Km²
Capital: Vilamacolum
Comarca: Alt Empordà
Àmbit territorial: Comarques Gironines
Partit judicial: Figueres
Demarcació electoral: Figueres
|
 |
|
Vilamacolum és un municipi de la comarca de l'Alt
Empordà. Situat al marge esquerra del riu Fluvià, el seu territori és
planer. Els seus conreus són de cereals, blat de moro, farratges per al
bestiar amb fruiters (pomeres) i ramaderia juntament amb serveis
turístics.
Situació geogràfica. Comarca, extenció , altitud.
L’Alt Empordà és una de les comarques amb més antiguitat històrica i
d'importància de Catalunya. La seva història més rellevant començà quan
els romans entraren per les costes de la nostra demarcació i establiren
la colònia grega d'Emporion, actualment coneguda com a Empúries, que fou
la porta d'entrada a les civilitzacions hel•lèniques i llatines. La
comarca va mantenir la seva essència en una dinastia pròpia i una gran
vitalitat fins el segle XIV.
Geogràficament l'Alt Empordà està situat al sector nord-oriental de
Catalunya. La comarca fa frontera amb França, amb els Pirineus axials;
que en ells comencen els rius que desemboquen al mar del Cap de Creus al
nord , per el costat de llevant ressegueixen l'accidentada costa
Mediterrània i per Ponent fa frontera amb la comarca del Gironès, la
Selva i la comarca dels volcans, la Garrotxa.
L’Alt Empordà té la forma d'un triangle invertit amb corbes que situa la
seva base en direcció als Pirineus. L’extensió de l'Empordà és molt gran
ja que mesura aproximadament uns 2000 Km, que va fer que en el segle XV,
ja es dividís en les dues comarques actuals: l'Alt Empordà i el Baix
Empordà. El 1936 any de la divisió Territorial de Catalunya la divisió
feta anterior es va fixar, i el límit que és va fixar va ser el que
parteix des de la mar del Massís de Montgrí i segueix aproximadament la
línia divisòria entre el riu Fluvià i el riu Ter.
L’Alt Empordà geogràficament, està formada per una plana al•luvial
replanada pels rius Muga i Fluvià, que desemboquen a la mar del Golf de
Roses; també té una obertura a la serra de l'Albera i una franja de
terraprims al nord, i la petita serra de Valldavià i el massís de
Montgrí al sud.
El clima és mediterrani subsumits de matís marítim i la temperatura
mitjana és de 15º a Figueres, la capital de comarca. El més
característic i més conegut de la comarca és el vent de Tramuntana, fred
i violent, procedent del nord, que bufa a uns 70 dies a l'any sobretot a
l'Hivern. La Tramuntana obliga a resguardar els camps amb fileres de
Xiprers, i el vent de garbí és el vent propi de l'estiu.
L’economia de la comarca ha estat durant tota la seva història de
caràcter rural-tradicional amb conreus d'Olivera i Vinya, i als fondals
conreus de blat, blat de moro i alfals, amb zones d'horticultura i
arbres fruiters. La part més humida de la plana, prop dels aiguamolls hi
ha una extensa zona de prats naturals o closes utilitzats per la
ramaderia. Pel que fa a la pesca no té un paper tant important com
l'agricultura i la ramaderia, tot i que hi ha ports de gran importància
com el de Roses, el Port de la Selva, Llança i l'Escala.
Però avui dia l'Alt Empordà és una comarca molt turística, sobretot per
la Costa Brava, amb els seus racons de bellesa a les costes que fa que
el turisme vingui a masses. La bellesa del paisatge, tot i que durant
els últims anys ha estat demacrat per alguns incendis durant l'estiu,
els seus nuclis arqueològics com el de d'Empúries o Roses, els antics
monestirs Romànics com el conegut Monestir de St. Pere de Rodes , i
també les poblacions de caire medieval com Peralada o Castelló
d'Empúries. Cal nombrar el turisme artístic de Salvador Dalí, que ha
aportat molt turisme a l'Alt Empordà fent esment de Figueres i a
Cadaqués – Port Lligat.
L'Empordà ha estat font d'inspiració per a nombrosos artistes i
escriptors, entre els quals, destaquen noms com els de Josep Pla,
Salvador Dalí o Carles Fages de Climent, que des d'un localisme extrem
han cercat projectar-se cap a la universalitat.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
| XALOC |
Xarxa Local de Municipis |
|
| |
| |
| |
|
|
|
|
|
|
|